Celebrar la fira

La noia que apareix al cartell de la fira Mediterrània d’aquest any amb el cap substituït per una gran glopada de fum hauria pogut ser interpretada amb sarcasme com una persona a qui li ha esclatat el cap intentant entendre per què una fira que es fa a Manresa, i on hi ha artistes de Galícia i de Nigèria, es diu Mediterrània. Però això, que segur que hauria estat llegit així els primers anys de la fira, quan ni connectava amb la ciutat ni se n’entenia el sentit, ja no seria res més que una broma a dia d’avui. Amb els anys, el concepte de música d’arrel tradicional s’ha anat entenent, en bona part gràcies al fet que ha anat prosperant, creixent, i generant artistes cada vegada més interessants; i tant la mateixa fira com el nom han anat sent incorporats com a propis pels manresans inicialment escèptics. La fira ha demostrat la seva resistència en els anys dolents, i enguany ha tornat a brillar com ja gairebé no recordàvem. Una gentada al carrer, molts espectacles plens, una pila de propostes interessants i un planter generat per la mateixa fira que dona vida a la fàbrica cultural local. Aquest ha estat un any per celebrar la Mediterrània. Però el balanç no pot ser conformista: el futur ha de ser fer-la més internacional i no afluixar.