Parlamentaris o toreros, altre cop

Deia amb aquest títol l’any 2010 que el Parlament de Catalunya va perdre olímpicament el temps i els nostres diners amb aquesta qüestió. Ara, a Catalunya ja no es fa, gràcies a Déu, curses de toros, i això que a mig Catalunya hi havia hagut places de braus, com a Barcelona, Girona i Tarragona, però també a Manresa, Vic i Olot... Ara, els grups de Comuns i la CUP volen suprimir més coses de bous... suposo que no coneixen ni les festes de braus de les Terres de l’Ebre ni les de Cardona... De vegades la incultura, la manca de coneixement de les tradicions populars catalanes els fa fer aquestes cosetes, ja que els donen molta projecció als mitjans de comunicació espanyols o catalans i això els deu satisfer molt.

La CUP ja es va fer famosa, en cultura popular, quan una inefable dirigent barcelonina d’aquesta coalició volia foragitar els gegants negres de les nostres festes populars. A Berga, encara és ara, no saber que els gegants negres van ser fruit d’una repintada de fa uns cent anys... però ja se sap que llegir llibres, diaris o revistes és una cosa que, ara per ara, hi ha molta gent que, per desgràcia per a ells, no fa mai (i això es nota). Evidentment, estic contra la tortura animal, però atacar les festes de bous com les de Cardona és ser un gran carallot.

Molts partits polítics hegemònics a Catalunya van deixar llibertat de vot als seus parlamentaris, com ja havien fet a les votacions de l’any 2010. No hi ha cap parlamentari de l’Ebre i voltants que pugui votar contra els bous al carrer... però els polítics de la CUP i Comuns van a la seva, això de ser notícia per qualsevol cosa els agrada... Amb la situació política actual de la lluita per la defensa dels drets nacionals dels Països Catalans, quan ataquen de mala manera la nostra llengua al País Valencià o a les Illes Balears i Pitiüses i la crisi econòmica ho envaeix tot, ells fan dels toros – bous la seva causa i defensa dels seus ideals de modernor de pa sucat amb oli.

He anat una vegada a veure els bous a Cardona, des de la balconada de l’ajuntament cardoní, em va agradar molt. Són festes pacífiques, integradores i molt interessants. Jo soc més de festes de música, cavallets, nans, gegants, diables i molt foc, com la Patum a Berga, les de Solsona o… els diables a l’Arboç. En fi, esperem que aquesta nova animalada contra una festa de cultura popular del nostre país no tiri endavant i que les senyores i senyors diputats del Parlament català es dediquin a fer feina «seriosa» pel nostre país i no a collonades com aquestes».