Matar-ho tot,tot i tot

En el rànquing de les salvatjades més cruels de la història hi ha una competició aferrissada. Les candidatures a carnisseria més vil de tots els temps són nombroses i qualificadíssimes. Però de totes les accions militars abjectes, n’hi ha una que té el privilegi d’haver estat guiada per un eslògan insuperable. Es va produir el 1940, durant l’ocupació japonesa dels territoris costaners de la Xina, quan una unitat de l’exèrcit xinès dirigida per membres del Partit Comunista va llançar una campanya brutal d’atacs guerrillers contra els ocupants al territori de Hebei. Els militars japonesos van reaccionar amb un atac de còlera i el general Okamura, amb la benedicció de l’emperador Hirohito, va contraatacar guiat pel que es va anomenar la «Política dels tres tots: matar-ho tot, saquejar-ho tot, destruir-ho tot». Durant dos anys els japonesos van bombardejar la província, van alçar-hi murs, van obrir trinxeres, van tallar subministraments d’aliments i van liquidar tot el que es movia, sota la idea que qualsevol home que visqués a la zona era, en realitat, un guerriller camuflat. Els historiadors moderns han calculat que la «Política dels trets tots» va causar de forma directa o indirecta dos milions de morts, molt més que cap altra acció de la guerra a la Xina.

Les comparacions són odioses, i aquesta és més odiosa que cap altra, però la resposta del govern israelià a l’atac (salvatge, inhumà, sí) de Hamàs sembla que aviat es podrà adherir als tres tots. I al final, algun israelià lúcid podrà utilitzar el resum que un diplomàtic alemany va fer d’una carnisseria realitzada pels nazis en una petita localitat en represàlia per una acció de la resistència francesa: «El meravellós resultat d’aquest fet heroic és que tenim els infants del poble morts i els partisans vius».