Mòbils a les escoles
L’autonomia dels centres educatius és un dels fonaments d’un bon sistema, i està present en gairebé tots els models de països que tenen èxit en la formació dels joves. Però l’autonomia ha de servir per adaptar a les característiques locals o del barri les característiques de l’oferta educativa que hi poden tenir a veure. En canvi, en tot aquells aspectes formatius que són idèntics arreu, l’autonomia no només no té cap utilitat, sinó que pot ser un inconvenient. Es el cas de la política en relació amb els mòbils. Creix un clam de famílies que demanen ajuda per aconseguir que deixar el seu fill sense mòbil en el moment que, als 12, fan el pas d el’escola a l’institut, no signifiqui un trauma personal ni una batalla campal familiar. Abunden les opinions d’experts que demanen que es protegeixi els adolescents de la sobreexposició al mòbil. Tot això és comú a qualsevol centre, des del capdamunt del Pirineu fins a qualsevol barri metropolità de Barcelona. Deixar aquest assumpte en mans dels directors dels centres és carregar-los una responsabilitat que no els correspon. És la Generalitat qui ha de consultar els experts, establir un criteri i fer-lo aplicar. I si té seny posarà límits estrictes al mòbil, segur.
- Més de 20 anys esmorzant cada dissabte al Golden
- Dos professors de Manresa recullen prop de 5.000 signatures per canviar el sistema d’ensenyament
- El superaliment ric en antioxidants que has de consumir cada nit per millorar la memòria
- Detenen un home a Berga per forçar la seva exparella a pujar en un cotxe i retenir-la contra la seva voluntat
- L’Ajuntament estudia la creació de noves piscines públiques a Manresa
- ERC de Sant Vicenç dels Horts demana a la direcció nacional que 'depuri responsabilitats' pel ninot de Junqueras
- Necrològiques del 9 de juliol del 2024
- Canvis en la gratuïtat del Túnel del Cadí: es farà per mitjà d'una app vinculada a la matrícula del vehicle