Horror avis

Familiars d’usuaris i un amic meu, amb la mare vivint-hi, ho han explicat: alguns dels ancians de la residència pública de Berga no els porten a orinar quan els convé. Són persones amb diferents graus de dependència, necessiten assistència per a les funcions fisiològiques més bàsiques i ara sembla compromesa per la situació desastrosa de la llar de Sant Bernabé. Alguns s’ho han fet a sobre i altres brutegen.

La regidora municipal al càrrec ha declarat: «Hi dedico totes les hores que puc». Com Saura va recollir al segle XIX, qui fa el que pot, no està obligat a més. Dubto si serà suficient per revertir aquesta enverinada situació que ha heretat. Només hi és fa uns mesos, temps suficient per amagar al cap a sota l’ala amb el cas de la metgessa falsa d’urgències de l’hospital. Va posar el corrosiu corporativisme mèdic per davant dels drets sanitaris de les persones.

A aquest centre hospitalari, a part del cas de la (no) doctora tramposa, ara no es posen d’acord entre ells i els polítics sobre el nom a figurar a la façana. Fa tres anys fou traspassat. De la insostenible titularitat municipal va caure al Departament de Salut. Però va quedar un «serrell»: la residència pública de la ciutat seguiria sota control de l’Ajuntament. Des d’aquell dia d’agost i fins avui, la situació s’ha anat deteriorant. El govern i les oposicions han anat fent veure que només hi havia desgavells laborals i administratius. Reconegut per tots però emfatitzant en la suposada òptima atenció als estadants. S’han intentat fórmules noves de gestió, condicionades per la ideologia governant, i no han funcionat. Els seus oponents ho han anat criticant abastament acompanyat d’un mantra: «Els avis estan bé allà». Fins ara, quan a ulls de qualsevol familiar o visitant no és cert.

El darrer capítol (de moment) és el de la dimissió de les dues codirectores. Són les campiones de la compenetració professional. Feien de directores a la vegada, van plegar el mateix dia i al següent ambdues van agafar la baixa mèdica. Més coordinació és impossible. Codirigir qualsevol organització presenta un vici conceptual: en el fons ningú acaba sent el responsable efectiu. Es diluïa entre un parell en aquest cas. Fins i tot a una comuna comunista hi ha un cap visible formal o informal. Potser havien de ser dues perquè no tenien el nivell suficient per dirigir. Substituïdes provisionalment per «algú amb coneixements de personal i per les urgències», la recargolada evolució d’una dimissió a l’uníson i la indisposició laboral doble al moment fa sospitar. Només el o els metges que han signat saben si estan realment malaltes. Els percentatges de baixes mèdiques a centres públics (i a empreses privades) presenta una societat insana amb massa malalts o bé oculta unes bosses de frau de proporcions pandèmiques.

Els que vulguin mostrar-me el seu acord o desacord amb aquesta peça els recomano que no ho facin per carta. No m’arribarà. El servei oficial de correus de la ciutat de Berga té molts carters de baixa i sense substituts. Hi ha qui ha optat per l’autoservei postal.