El compromís porta bata blanca

Una de les coses més importants que aprens viatjant, a més de la cultura i els valors d’allà on vas, és apreciar i reconèixer el que tens aquí. Si heu estat lluny de casa, amb la necessitat de rebre atenció sanitària en algun país llunyà, segur que coincidireu amb mi en què la nostra sanitat pública, malauradament pitjor que ahir però millor que demà, encara és un dels motius d’orgull del nostre sistema.

Com passa en tot, la qualitat i la humanitat dels serveis a les persones, més enllà de la importància dels recursos i els mètodes de gestió, venen marcades per les actituds dels professionals més propers als usuaris. D’aquí a poques hores, demà a la tarda, es lliuraran els Premis a l’Excel·lència Professional del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona en reconeixement a les trajectòries basades en el compromís, l’honestedat, l’altruisme i la integritat; entre els escollits hi ha dos noms d’Althaia, la doctora Antonia Flor i el doctor Armand Rotllan, persones properes que possiblement en algun moment han posat tot el seu coneixement, sensibilitat i humanitat al servei d’algú que ara llegeix aquesta columna. La nostra sanitat pública és plena de grans professionals, aquells que, com deia William Osler, a més de tractar la malaltia, tracten el pacient que la pateix; això en una època en la qual per seguir mantenint un dels principals actius de l’estat del benestar, com és l’atenció sanitària a tothom, independentment de la seva classe social, ideologia o procedència, cal una profunda transformació.

Més enllà de premiar, s’hauria d’admetre l’obvietat que cal posar en mans d’aquests professionals que són el valor més preuat del sector, la possibilitat i la necessitat d’escoltar-los per encarrilar aquesta transformació, especialment en l’atenció primària, amb la sensibilitat de qui viu la realitat més humana perquè d’això va la medicina; la de les consultes, no la dels despatxos. És un gran error que a la majoria de comunitats d’aquest estat, el full de ruta hagi estat la reducció gradual d’inversió en el sistema sanitari públic, que encara manté els índexs d’eficiència mercès a la dedicació de les persones que són en primera línia, els únics capaços d’adaptar-se a les necessitats del moment per evitar la deshumanització.

Moltes felicitats, Antonia i Armand, però, sobretot, el reconeixement a totes aquelles i aquells que, com vosaltres, ho donen tot, si cal la seva pròpia salut, per garantir la dels altres, fent possible que, malgrat la creixent manca de recursos, aquest continuï sent un dret fonamental, equitatiu i efectiu, amb el tracte més humà vers el pacient. Gràcies per ser un exemple proper d’allò que fa tants segles va dir el filòsof grec Plató: On sigui que s’estima la medicina, s’estima també la humanitat.