Si Joan Laporta hagués pogut, hauria tingut Frank Rijkaard d’entrenador durant tot el seu mandat. No el va poder aguantar. Aquella temporada 2007-2008 va ser nefasta i el mateix Rijkaard es va fer insostenible. Bona part de la directiva era partidària de precipitar-ne el relleu, sense esperar a final de temporada perquè ja es veia que l’equip anava pel pedregar i que els arrossegaria amb ell. A començaments d’any, el vicepresident Marc Ingla es va entrevistar amb José Mourinho. I un directiu, almenys, era partidari d’avançar l’arribada de Josep Guardiola, encara que fos al preu de cremar-lo abans d’hora. No se sap què hagués passat si Laporta li hagués fet cas. Però Guardiola estava convençut que si al febrer li haguessin donat l’equip, un títol segur que l’haurien guanyat. La història hauria estat ben diferent.

En el seu segon mandat, Laporta es va trobar amb Ronald Koeman. No era el seu entrenador i el va cessar així que va poder. Precisament, després de perdre per 1 a 0 al camp del Rayo Vallecano. Va agafar Xavi Hernández. Era el tècnic escollit pel candidat Víctor Font, però també és un referent del barcelonisme. Era ineludible. Perquè si no l’hagués contractat, s’hauria dit que actuava a despit. Ara, tot això ja ha passat i l’escenari és nou. En una entrevista recent, Laporta va dir que el primer mandat li serveix d’experiència per no cometre els mateixos errors. En cometrà d’altres, però no aquells, va explicar.

El problema del Barça de Xavi és que fa la sensació que no pugui guanyar. Ni tan sols en aquells partits en què ho ha fet. El Celta, la Reial Societat i l’Alabès, per exemple. Però, el més greu és que fa tot l’efecte que no sap com fer-s’ho. D’una banda, hi ha les declaracions que fa en acabar els partits. Un dia, el problema és mental i l’endemà, de joc, per tornar a ser mental. O bé passar de negar la realitat dels xiulets de l’afició pel mal joc de l’equip, a inventar-se-la com quan afirma que els jugadors s’han relaxat després de guanyar la temporada passada la Lliga i la Supercopa. No pot ser que una cosa i l’altra se les cregui. I d’una altra, hi ha els tombs tàctics d’un partit a l’altre i dins d’un mateix partit i el fet de remenar constant l’alineació, que no s’expliquen només per les lesions i les aturades FIFA.

Tots els equips perden i passen èpoques de mal joc. La qüestió és que hi hagi algun lloc per on agafar-los. Els primers mesos de Rijkaard van ser un drama. Però, hi havia una idea futbolística encara que no sortís. I força problemes més que no eren pas culpa de l’holandès, i que ara no venen a tomb. Rijkaard no era el problema, sinó la solució.

Xavi té tres compromisos seguits d’una envergadura decisiva. Contra el Porto, en què està en joc una classificació per als vuitens de final de la Lliga de Campions com a primer de grup que no s’entendria que no s’assolís, i diumenge contra l’Atlètic de Madrid. El del Girona, queda prou enllà. I tots a Montjuïc. El president ha dit avui que "tanquem files amb Xavi, és el nostre entrenador". I Xavi, que nota "la confiança de Laporta i Deco". Llavors, que des del club faci setmanes que es lloa la bona feina de Rafa Márquez al Barça Atlètic i que Laporta l’anés a veure a Palamós contra el Cornellà i s’hi fotografiés al vestidor perquè era de cap de setmana a S’Agaró i s'hi va acostar serien gestos del tot innocents.