Ha calgut un acord excepcional per tal que els activistes climàtics que aniran a la COP28, puguin protestar pacíficament "en un lloc segur" a Dubai durant la conferència del clima perquè al país organitzador, Emirats Àrabs, les protestes estan prohibides. Aquest país està considerat un dels primers en el llistat mundial d’emissions per càpita que provoquen l’escalfament global. En aquesta reunió voten els governs però decideixen els negociadors, i un dels més importants són els lobbistes del petroli que es troben com a casa, en una conferència presidida pel sultà al-Jaber ministre del país i director de l’empresa petroliera més important del país.

Malgrat tot, no em demaneu perquè, estic convençut que s’assolirà l’objectiu més important: comprometre’s a desenvolupar el Tractat de No Proliferació de Combustibles Fòssils, reduir significativament les emissions a través d’una eliminació gradual i justa dels combustibles fòssils i exigir responsabilitats als principals contaminadors.

També estic convençut que, malgrat que l’informe de l’ONU diu que les aportacions reals de finançament per adaptar-se al canvi climàtic són 15 cops menys de les necessàries, apareixeran els 100.000 milions de dòlars anuals de finançament climàtic públic i privat a l’any, per tancar la bretxa de l’adaptació.

Igualment penso que apareixeran els compromisos del Fons de Pèrdues i Danys per indemnitzar equitativament als països pobles i comunitats que ja fa temps que pateixen els greus efectes del canvi climàtic, malgrat que els representants dels damnificats ja fa moltes reunions que intenten un acord.

No sé ben bé per què, però en aquesta reunió s’implementarà l’acció climàtica en l’agricultura i la seguretat alimentària que defensa el paper de l’agroecologia i les solucions basades en la cultura tradicional per abordar les vulnerabilitats alimentàries i hídriques.

I el més important de tot, malgrat que els estudis de científics alarmistes no paren de demostrar que es va molt més ràpid en l’escalfament global del que deien les pitjors prediccions, hi haurà compromisos verificables amb sistema de sancions per als incompliments dels països que no compleixin les Contribucions de reducció d’emissions Determinades a Nivell Nacional, per canviar la tendència i assolir l’acord de París de 2015 de no superar els 1,5º.

Podeu pensar que sóc un pessimista informat, però us equivoqueu de mig a mig, perquè crec que aquest cop es complirà la dita tradicional que cura contra la impotència: "Déu hi faci més que nosaltres". Sembla que el mateix papa Francesc, que fa poc va escriure llargament sobre la ineficàcia de les reunions internacionals sobre el clima a la carta "Laudate Deum", deu desconfiar dels resultats i ha decidit presentar-se a la reunió de Dubai.