Dia de la Llum a Pequín

Als arxius online de la Casa Blanca es pot trobar el memoràndum, desclassificat fa pocs anys, de la mítica reunió a Pequín entre Nixon i Mao el 21 de febrer de 1972, (dia de la Llum a Manresa) que és considerada un dels tres o quatre esdeveniments més importants de la política internacional de la segona meitat del segle XX. Hi van participar també el primer ministre Chou En-lai, Henry Kissinger, assessor de Seguretat Nacional del President, un xinès anomenat Tang Weng-sheng que va fer tota la feina de traducció (aquest sí que va ser un protagonista anònim de la història!) i un membre del Consell de Seguretat Nacional que va prendre notes. Mao havia estat hospitalitzat fins a nou dies abans i no es trobava bé; Nixon havia tingut una mica de febre i tampoc no estava en plena forma. Però tots dos es van mostrar animosos i amb ganes de que la conversa fos fluïda i amigable. En la tercera intervenció, Mao va dir que tenia entès que, per als americans, aquella reunió havia de versar sobre filosofia, i va preguntar: «el senyor Kissinger és doctor en filosofia?». Nixon va respondre que «és doctor en intel·ligències». I Mao va preguntar: «Què us semblaria que ell fos l’«speaker» principal avui?». El líder comunista acabava de reconèixer el paper determinant que Kissinger havia tingut en aquella trobada que culminava un esforç diplomàtic llarg, complicat i secret que va capgirar la guerra freda. Aquell potser va ser el moment culminant d’una carrera que va acabar ahir. Partidari radical de la «realpolitik», pragmàtic fins a la crueltat, Kissinger tenia una cara molt fosca, com tots els gegants de la política. Ell, però, com a mínim, també tenia una cara enlluernadora, i encara la podem llegir. No tots els monstres poden dir el mateix.