Vetlleu

Vetllar: Hem d’estar atents, no sa-bem quan serà el temps decisiu. D’aquesta manera se’ns exhorta en aquest diumenge que inicia l’Advent i un nou cicle litúrgic, posant l’exemple de l’espera de la tornada de l’home que se’n va a terres llunyanes, havent deixat responsables de les tasques que confia a cadascun. «Mireu que no us trobi dormint».

L’Església en la seva litúrgia rememora en un cicle anual la història de la salvació i la vida i l’ensenyament de Jesucrist. Nadal, en el solstici d’hivern, l’inici de l’any, i la Pasqua, a la primavera, commemorant la mort i resurrecció de Crist, amb els seus respectius temps de preparació i celebració, marquen els temps principals de la litúrgia. La resta de diumenges de l’any, sense un caràcter particular especial llegim, de forma més o menys contínua, l’ensenyament d’un dels evangelis sinòptics, aquest any, en concret l’evangeli de Marc, complementat amb uns discurs trets de l’evangeli de Joan.

L’Advent és el temps de preparació, d’espera, per la vinguda de Jesús. Rememorem la vinguda històrica de Jesús al món, i al mateix temps estem a la espera de la vinguda definitiva del Crist, quan tornarà al final del temps, final que per a cadascú de nosaltres es farà realitat en el nostre propi final personal. Espera que també és presència actual en el nostre temps i en la nostra vida, en el si de la comunitat cristiana reunida que celebra la seva fe, la seva esperança i la seva caritat, tot escoltant las paraules que ens dirigeix el Senyor: Vetlleu.

Vivim un temps d’esperança, no d’espera passiva; som responsables de les tasques que ens han estat confiades. Déu ens ha enriquit de tot do de paraula i de coneixement, per donar testimoni de Crist, mentre vivint esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor, diu Pau al començament de la carta als cristians de Corint.

Acabat el recent Sínode Diocesà del Bisbat de Vic, en la seva conclusió el bisbe ha dirigit una paraula d’esperança, que, recollint l’aportació d’un grup sinodal, inicia d’aquesta manera:

«Assistim evidentment a un tombant de la història i la mirada que ens pertoca de fer als creients no és mai la del pessimisme o la derrota, sinó la de l’esperança. El Senyor és amb nosaltres, mai no abandona la seva Església.

I per això, amb humilitat, responsabilitat i confiança, exhortem-nos mútuament perquè, en comunió d’amor i caritat, siguem Església acollidora, bona notícia enmig del món. El Senyor ens ha atorgat de viure en aquest moment de la història perquè gràcies a la nostra fe ressoni el seu nom a tota la terra.»

Vós, Senyor, sou el nostre Pare, el nostre redemptor, tots som obra de les vostres mans, ens diu el llibre d’Isaïes; la mirada de Déu ens il·lumina i ens salva, tal com canta el salmista: Déu de l’univers renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats.