La IA i l’estancament econòmic

La zona de l’euro arrossega un llarg període de baix creixement a causa de fenòmens conjunturals com la inflació, la pujada del tipus d’interès i els conflictes bèl·lics; i estructurals, com l’envelliment, la pèrdua de població activa, el mal comportament de la productivitat i la pèrdua d’impuls de la globalització, que incideix de manera intensa en economies tan obertes al comerç mundial com Alemanya i la mateixa eurozona. Entrem en una japonització de l’economia amb estancaments perllongats. El creixement potencial es reduirà significativament a mitjà termini. El Fons Monetari Internacional estima que el creixement mundial baixarà del 3,5% el 2022 al 3% el 2023, molt per sota de la mitjana històrica. Un dels factors que justifiquen aquesta caiguda és la frenada del comerç mundial, que arrossega els pitjors registres en dècades. L’Organització Mundial del Comerç estima que el comerç mundial creixerà aquest any només el 0,8%, xifra que contrasta amb mitjanes entre el 4% (en volum) i 6% (en valor). Des del final de la Segona Guerra Mundial, el valor del comerç mundial s’ha multiplicat per 400, xifra que dona una idea de la seva importància. Ara, però, roman pràcticament estancat. L’altre factor que influeix de manera determinant en el creixement mundial és la demografia. L’envelliment redueix la població activa, la iniciativa emprenedora i també la productivitat.

Cal preguntar-nos si la intel·ligència artificial generativa (IAG), com la tecnologia que alimenta el ChatGPT, té o no el potencial d’augmentar la productivitat i restaurar l’impuls del creixement, i d’alleujar la reducció de mà d’obra que està frenant l’economia de molts països. La IAG, a diferència de la pura robotització, té capacitat de crear nous continguts i les seves potencials aplicacions es troben en gairebé tots els àmbits de l’activitat humana. Funciona no només amb paraules, sinó també amb codi de programari, àudio, imatges i vídeo. Poden trobar i associar fets o idees, detectar estructures lògiques i conceptuals en el llenguatge, sintetitzar i reprocessar la informació per donar respostes a preguntes complexes i matisades. A diferència de les innovacions anteriors en intel·ligència artificial no generativa, que es van adaptar a funcions específiques, la IAG és una tecnologia de propòsit general amb capacitat de respondre les indicacions en molts àmbits diferents, des de la poesia fins a la ciència passant pel dret, la medicina o les finances. Per descomptat, la IAG també té un costat fosc. Els seus resultats poden reflectir el biaix dels seus entrenaments, produir material erroni o obertament fals. Si el ChatGPT no coneix una informació, senzillament se la inventa. Fa afirmacions que semblen plausibles, però que són obertament falses. Té un gran potencial per generar fake news. I en algunes circumstàncies podria aconseguir l’automatització total del procés productiu, i provocar pèrdues de llocs de treball a gran escala.

Segons un estudi recent de la consultora McKinsey sobre el potencial econòmic de la IAG, s’estima que aquesta tecnologia podria afegir més de 4 bilions de dòlars anuals a l’economia global. Són xifres enormes comparables a tota l’economia d’Alemanya, la quarta més gran del món. Si es confirmés, la IAG podria convertir-se en un motor de prosperitat global. El lloc web del ChatGPT és visitat mensualment per 1.600 milions d’usuaris, una xifra que mostra el fàcil accés a aquesta tecnologia i l’ampli interès que desperta. La IAG té el potencial d’automatitzar activitats que actualment ocupen entre el 60 % i el 70 % del temps dels treballadors. Això no només donaria un estímul a la productivitat, sinó que també alliberaria mà d’obra humana per a les tasques més avançades i permetria una innovació més ràpida. Segons algunes estimacions, els metges, i altres professionals, dediquen aproximadament un terç de la jornada a tasques administratives improductives. La IAG podria reduir aquest temps. Els exàmens d’accés a l’advocacia als EUA inclouen un test i dues proves de resposta oberta. Mentre que la puntuació mitjana dels aspirants humans oscil·la entre 260 i 273 punts (sobre 400), l’última tecnologia de la IAG aconsegueix 297 punts.

Què farà que la IAG millori (o no) el benestar de la població? És molt important que aquesta tecnologia augmenti les capacitats humanes en lloc que simplement les substitueixi. La IAG ha de ser un complement del treball humà, però no el seu substitut. On es produeixi una forta pressió a la baixa en els salaris amb pèrdua neta de llocs de treball cal donar-hi suport. A les darreres jornades sobre turisme organitzades per la Universitat Catalana d’Estiu a la sala d’actes del Lluís de Peguera, Salvador Anton (URV) dibuixava un futur on els androides desplaçaven el treball humà i realitzaven les tasques als hotels. Aquesta automatització total de les feines ens planteja un món distòpic i és precisament el que s’ha d’evitar. No només pel desplaçament total de molts llocs de treball, sinó també pels problemes distributius que genera. Mentre que els damnificats són molts, els principals beneficiats són les grans empreses tecnològiques. Les petites i mitjanes empreses mereixen una atenció especial, ja que no tenen els recursos suficients. Si només les empreses dominants utilitzen els algoritmes d’última generació, com el GPT-4, per crear nous serveis i productes, podran imposar el seu poder de mercat i erigir barreres d’entrada insuperables.