Grups de WhatsApp sobre Manresa, arma de doble tall

Una patrulla al passeig Pere III, foto i cap a WhatsApp. Un control a la C-16, avís massiu per evitar que altres hi topin. Un senyal trencat, foto i allau de queixes sobre incivisme. Una baralla, reenviament massiu. Aquestes situacions, tot i ser tan diferents l’una de l’altra, són l’essència de grups de WhatsApp sobre l’última hora la Manresa i del Bages.

No és res exclusiu de Manresa, ni de la comarca, però una amiga va ensenyar-me l’altre dia un parell d’aquests grups de WhatsApp i em va sorprendre el que vaig trobar-hi. Són una forma útil de seguir el minut a minut de tot el que passa al carrer, però els perills que comporten són majúsculs.

El seu funcionament és molt simple. Centenars de persones hi formen part i hi comparteixen informació constantment. Hi denuncien actes vandàlics, alerten de perills i són una mostra de solidaritat imparable quan algú ho necessita. Si algun animal es perd, el grup permet difondre la causa. Si algú té una oferta de treball, la comparteix amb els altres amb la intenció de trobar-hi un futur empleat.

Tot i això, comunitats com aquestes són un clar exemple de les llums i ombres de les tecnologies. Amb un telèfon mòbil a la butxaca, és difícil no caure a la temptació de fer una foto o enviar un missatge quan hi ha policia treballant a pocs metres. És un fet que genera interès. I, en aquests grups, és habitual veure com s’envia informació a temps real sobre operatius policials en marxa, com controls a la carretera, o, simplement, alertant que una o dues dotacions treballen en un incident que acaba d’ocórrer en un punt determinat de la ciutat.

En el cas d’un parell de grups sobre Manresa i el Bages, per exemple, s’alerta sobre detalls que poden arribar a ser contraproduents i perillosos. I és que certa informació, en mans de qui no hauria de tenir-la, pot arribar a ser molt perjudicial.

Alertar d’un operatiu policial pot ser beneficiós per al malfactor. Pot ajudar-los a anticipar-se, a tenir pistes i evitar els agents, entorpint així la feina de qui ha de vetllar per la seguretat ciutadana.

Personalment, no em sento més segura sabent que al mateix temps que he de desplaçar-me amb el cotxe, pot haver-hi algú dos vehicles més enllà que pot haver aprofitat la informació difosa per aquests grups per esquivar un control perquè ha consumit alcohol o a drogues i no vol ser enxampat. Ni amb altres situacions similars que poden arribar a ser de risc si es miren amb aquest prisma. Tot i els aspectes positius d’aquests grups, que en són molts, es converteixen en una arma de doble tall que s’ha de vigilar de ben a prop.