L’Excomunió DE Berga a Napoleó

L’any 1812 a Berga fou impresa La Bula Apostólica con la cual, N. Smo. P. Pio VII, Fulmina excomunión Mayor al Gobierno Francès, d’això ara fa més de dos-cents anys. A principis del segle XIX, la capital del Berguedà fou una ciutat molt cobejada per tots els bàndols en guerra, com per desgràcia va seguir-ho sent a totes les altres guerres del segle XIX. Qui controlava militarment Berga, controlava l’accés als Pirineus, i això, llavors, era molt important.

Napoleó el 17 de maig del 1809 a Viena va firmar un decret pel qual els Estats Pontificis quedaven incorporats a l’imperi francès, conservant el Papa la facultat de residir a Roma i assignant-li una renda de dos milions de francs. Aquest text va ser promulgat a Roma el 10 de juny i el dia següent el Papa va dictar una butlla d’excomunió a Napoleó anomenant-lo usurpador. Aleshores Napoleó va ordenar als seus exèrcits que ocupessin Roma. El Papa, que era al castell de Sant’Angelo, fou fet presoner, va ser conduït a Grenoble i, més endavant, a la Savona, on el Papa i Napoleó es van reunir en una violenta entrevista.

El 1812, l’any també de les Corts de Cadis, per primera vegada a l’Estat espanyol es van reunir uns «diputats sobirans» per fer una constitució mínimament democràtica de caràcter liberal. Durant aquesta guerra Manresa va ser famosa per la crema del Paper del Francès, Busa al Solsonès per la concentració de tropes antifranceses i la proclamació de la Constitució de Cadis. Mai no es pot oblidar que el general Manso, l’heroi militar de la resistència antifrancesa, era de Borredà, o la participació de gent de tota la Catalunya central a la batalla del Bruc. Però Berga, no fou mai ocupada per l’invasor, resistia... i la Junta Superior del Principat de Catalunya s’hi va establir ocasionalment. També va viure a Berga en Rafael d’Amat i de Cortada, el baró de Maldà, en un pis del Palau dels Peguera de la plaça de Sant Joan. El baró de Maldà escrivia un dietari explicant tot el que passava en aquells anys a Berga dia a dia, Calaix de Sastre. Que sàpiga, Berga encara no ha fet mai cap acte de reconeixement a l’autor d’aquests dietaris, que expliquen nombroses coses de la comarca, de Patum, Queralt, Pi de les Tres Branques... potser algun dia se li retrà l’homenatge i el reconeixement que es mereix, o no? La vinculació dels Maldà amb Berga es va mantenir moltes més dècades, la baronessa de Maldà va formar part de la comissió preparatòria de la festa de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt de l’any 1916.

És en aquest marc que cal entendre la dimensió política i la rellevància històrica de la publicació a Berga de La Bula Apostólica con la cual, N. Smo. P. Pio Papa VII, Fulmina excomunión Mayor al Gobierno Francés per a mi és clar, el llibre més important editat mai a Berga. Quasi tot Catalunya va ser terriblement assolada per aquesta guerra, de la qual els reis borbons traïren i humiliaren els seus súbdits. La gent del Berguedà va participar activament de forma volguda o per imposició en aquesta i totes les altres guerres que, en definitiva, assolaren la comarca, causaren moltíssimes morts, fam i destrucció arreu. En aquests anys de l’edició de la Butlla d’excomunió, la Junta Central de resistència a l’invasor també va editar uns goigs de la Mare de Déu de Queralt i uns quants llibres més.

Enguany, que per una pel·lícula es parla molt de Napoleó, cal no oblidar mai que fou a Berga on fou impresa la versió espanyola de la seva excomunió, però estic ben segur que, com tantes altres coses importants de la història de Berga, això passarà totalment desapercebut, ja se sap allò de Berga és com és... llàstima de no tenir ni memòria històrica, ni voluntat de defensar el ric i important passat de Berga.