El geògraf Pau Vila sempre deia que la geografia es fa amb els peus, com es fan amb els peus (o en cotxe o en bicicleta) la ruta del vi, de les Colònies, les rutes gastronòmiques, del romànic... També la literatura es pot fer caminant, resseguint allò que algú ha anomenat els espais escrits. La literatura, en bona part, dibuixa paisatges concrets, recreats a través d’uns ulls que veuen, senten, imaginen i s’expressen en paraules. Aquelles mateixes paraules que altres persones llegiran en la intimitat d’un racó de casa o potser sentiran llegir en el transcurs d’una ruta literària. Als itineraris ja existents entre nosaltres (penso en la de Foix al Solsonès, la de Jordi Cussà i Aurora Bertrana al Berguedà, en les gestades per Llorenç Capdevila a Manresa i Jordi Santasusagna a Cardona) caldria afegir-hi ara la ruta de Lluís Calderer, un escriptor de ploma fina i pensament lúcid i savi, de qui l’estudiós Joaquim Noguero acaba de presentar un trajecte literari i vital. L’estrena d’aquest recorregut, complementat amb l’anecdotari personal del pintor i amic Josep Maria Massegú, ha coincidit amb l’aparició del llibre Llegir Barcelona, un assaig de l’escriptor bagenc David Clusellas, subtitulat com a «passejada literària per la capital catalana.» L’autor hi mostra i analitza quines visions n’han donat escriptors actuals tan diversos com Marta Rojals, Mercè Ibarz, Milena Busquets, Eduardo Mendoza, Grégoire Polet i Mathias Énard, sense oblidar la mirada d’altres narradors anteriors com Mercè Rodoreda, Juan Marsé, Vázquez Moltalbán i un llarg etcètera. En espera de més propostes, Llegir Barcelona i la ruta Calderer són dues interessantíssimes noves aportacions al manteniment i la difusió del patrimoni literari, vinculat a un espai físic i un marc cultural mai prou ben conegut i valorat.