Sí, també és la immigració

Alguna cosa no rutlla quan necessitem informes de l’OCDE per veure el que tenim davant dels nassos. Per saber que les competències bàsiques dels alumnes que completen l’ESO van de reculada només calia preguntar als professors dels nivells postobligatoris: batxillerat, cicles, universitat. Haurien dit (de fet, ho diuen) que el nivell no para de baixar des de força abans de la pandèmia. Però es veu que necessitem el focus prestigiós de l’informe PISA per trobar aigua a mar.

Bé, doncs ja el tenim, i ara correm-hi tots a repartir culpes. La derrota és òrfena, diuen que va dir Napoleó. Una primera reacció del departament d’Ensenyament va apuntar a una presència excessiva dels migrants en la mostra estudiada, però de seguida va rectificar: la representació s’ajustava a una realitat en la que els nois i noies originaris de països de parla ni catalana ni castellana són una proporció elevada. A més a més, per raons que tots imaginem, es concentren a l’escola pública. Hi ha relació entre aquest fet i els millors resultats de la concertada? És una hipòtesi plausible, de la que se’n dedueix que la immigració llasta els resultats escolars globals. És l’únic problema? Per descomptat que no. Desinversió, desigualtat, desatenció, desconcert, desmotivació, sobreprotecció, distracció digital... Tot suma. I a més a més, la immigració. Ignorar-la és suïcida, però ens costa tant que preferim parlar de «vulnerables» perquè ens fa por alimentar la bèstia xenòfoba. Si les paraules fossin solucions, tot s’arreglaria ben aviat.

Una mirada a les estadístiques demogràfiques indica que la població de zero a nou anys s’ha reduït d’un disset per cent en una dècada. Per tant, o bé l’economia catalana troba la manera de repartir prosperitat sense llogar ma d’obra, o continuarem necessitant immigració, i llavors s’haurà de trobar la millor manera d’integrar-ne els infants en el sistema educatiu, en benefici seu i de tots plegats. Sense frustrar-los a ells i sense frenar el conjunt.