De Joy Division a Mickey Mouse

El primer disc de Joy Division, «Unknown pleasures», aquell del gràfic de línies sobre un fons negre, havia venut deu mil còpies sis mesos després d'haver estat publicat, el 1979. Una misèria. Però per a la llavors joveníssima Factory Records no va ser un mal negoci. La inversió havia estat tan petita que va generar 50.000 lliures de benefici. Una de les raons per les quals va sortir tan barat va ser que la portada va ser dissenyada per Peter Saville, de l’equip de Factory, que va agafar d’una enciclopèdia un gràfic d’ones radioelèctriques captades d’un púlsar (un gran núvol de neutrons), la va invertir a blanc sobre negre, i voilà. Més simple impossible. I alhora, perfecta per a la música de Joy Division. La cosa va quedar aquí. Uns anys després, l’exitàs de New Order va fer aflorar la seva obra prèvia i aquella portada es va començar a convertir en una imatge de culte. El 2003 una empresa belga es va associar amb Saville per comercialitzar una línia de roba que la reproduïa, i tres anys més tard una gran empresa de roba jove americana, Supreme, va fer el mateix. Va ser la bomba. En pocs mesos hi va haver versions de la imatge aplicades a tota mena d’absurditats. Fins i tot Disney la va utilitzar per a una samarreta de Mickey Mouse. I des de llavors, la pirateria n’ha portat les versions fins a l’infinit i l’ha convertit en un mem. Jo l’he vist convertida en una portada imaginària de «Como una ola» de Rocío Jurado, i n’he vist les ones convertides en dents de tauró en una samarreta per a submarinistes. L’era de la banalització ha convertit un objecte de culte en una icona multiusos per a botiga de bromes. Em pregunto quanta gent que la porta al pit ignora, fins i tot, que la imatge original és d’un disc. Sentir-lo i apreciar-lo... uf, això ja flipes.