Anar d’hora és de neandertals

Fins fa vint anys la idea que els neandertals i els sàpiens, o sigui nosaltres, haguéssim pogut aparellar-nos i tenir fills semblava extravagant, potser perquè teníem tan arrelada la idea que els neandertals eren una espècie mig monstruosa que imaginar-nos al llit amb ells ens resultava absurd. Però hi ha qui es fica al llit amb tot el que troba, i a més tot eren prejudicis: els neandertals no eren tan diferents de nosaltres, i durant el darrer quinquenni les proves que ens vàrem barrejar s’han acumulat fins al punt que ara sabem que entorn del 2% del nostre ADN actual prové directament dels neandertals. No només això: els neandertals, situats principalment a Europa occidental i central, van ser coetanis dels denisovans, establerts a Europa oriental, i se sap que els sàpiens també ens vàrem creuar amb ells i també n’hem rebut ADN. Ara, un estudi genètic de la Universitat de Califòrnia ha permès saber una cosa més: l’herència d’aquests dos cosins nostres podria ser determinant per establir si som més diürns o més noctàmbuls. Pel que sembla, neandertals i denisovans tenien un ritme circardià més diürn, potser perquè van tenir més temps que nosaltres per adaptar-se als horaris solars de l’Europa septentrional, molt més canviants que els de l’Àfrica central d’on vam sortir tots, i on gairebé no hi ha canvis estacionals. Una comparació realitzada amb un banc britànic d’ADN donat per persones actuals de les quals coneixem les característiques permet establir que, com més ADN tenim dels nostres cosins prehistòrics, menys noctàmbuls som. O sigui que, si un veí amb tendència a estar de festa fins a la matinada no ens deixa viure, prohibit insultar-lo dient-li neandertal. És just el contrari.