Un àngel a la Balconada

És Nadal, si mirem al món tenim pocs motius de celebració, per això els proposo una mirada curta als petits àngels que ens envolten. Avui, nit màgica per a milions de persones, els vull explicar una senzilla història manresana que he tingut el privilegi de compartir, la d’un petit àngel anònim, un relat que dona tot el sentit als valors d’aquestes festes que tantes vegades ens posem a la boca i tan poques practiquem.

La Fundació Ampans fa més de mig segle que va començar a acompanyar les persones amb diversitat funcional, va construir projectes de vida per a elles; un dels primers espais de convivència va ser un pis al barri de la Balconada de Manresa, la Balco per a tothom qui n’ha format part, i ha estat allà on la Maria Josep Sánchez hi ha abocat tot el cor, totes les energies i tot l’esforç. Es diu aviat, ella ha estat trenta-tres anys, amb un equip de persones extraordinàries, al capdavant d’aquesta llar d’Ampans; construint un entorn on tots els nois que hi viuen han trobat el seu lloc, s’hi senten útils, plenament integrats a la societat i, sobretot, estimats i acompanyats. La Maria Josep ha donat el millor de la seva vida per millorar la dels altres, perquè les capacitats de les persones amb discapacitat puguin salvar els obstacles que es troben per avançar; quan això es fa amb professionalitat, humanitat i implicació, els resultats van molt més enllà. Gràcies a aquests petits àngels que tenim al voltant, que no surten als diaris ni a les pantalles, però que tenen el do d’il·luminar el dia a la gent que els envolta, en un temps en el qual el preu de la dignitat de les persones és l’únic que no ha pujat amb la inflació, la societat encara pot conservar la confiança en ella mateixa.

Avui, en una nit tan especial com aquesta, la Maria Josep es jubila i fa el seu darrer torn en una llar on gairebé cada dia és Nadal, un espai de vida on resideix una gran família que ha teixit, amb tot l’entorn del barri que els ha acollit, els llaços humans de la solidaritat i la complicitat entre persones que es donen suport per assolir una convivència, respectuosa i igualitària, convertint-la en una realitat més enllà del missatge publicitari recurrent d’aquestes dates.

Gràcies a persones com la Maria Josep, protagonistes de petites històries humanes i anònimes com aquesta, encara queda esperança perquè quan algú pronuncia un desig per a un món millor, els somriures quedin dibuixats a les cares durant tot l’any.

Avui si la gent del barri de la Balconada de Manresa està a l’aguait, pels voltants del carrer d’Oleguer Miró, tindrà la sort de poder veure un àngel que han tingut al costat tota una vida, però que aquesta nit de Nadal brillarà més que mai. Segueixin l’exemple, escampin humanitat i seran feliços. Bones festes!