Vaig a buscar un tamboret

Del Nadal avui, sobretot, queden les botigues obertes. Totes ben obertes. I jo que me n’alegro pels botiguers i no tant pels dependents. Sap greu, ja saben que per Nadal no tenen diumenges. El Nadal es compra. Tothom pot comprar-se un tros de Nadal al súper o al centre comercial. I avui, diumenge i festiu, el dia queda dedicat plenament a això. No sé si m’agrada. Jo, seguint la meva tradició, ara mateix soc en un lloc petit i mig remot –que no penso desvelar– i amb poc soroll des d’on, si paro l’orella, puc sentir de lluny, allà baix, el soroll de Nadal. Soroll. El Nadal prou que intenta generar melodia i brogit harmònics i acaba generant soroll. Uf! Ja saben de què parlo. Em sap greu, per això me n’aparto. Tranquils, botiguers, que una mica ja he comprat! És fàcil generar soroll i difícil, molt difícil, generar moments de brogit suau impregnats de vida compartida. Sense més ni més. Del Nadal m’agrada la bellesa d’algunes imatges generades per embolcalls bonics i m’allunya el mal gust xavacà d’altres. Hi ha escenes tremendament insuportables del Nadal. Hi ha escenes tremendament tendres i emotives del Nadal. Posats a triar, per Nadal i sempre, em quedo amb la tria de la bellesa com a antídot contra un munt de coses que ens fan mal als ulls i a l’ànima. M’estic posant tou o tendre? No! M’estic posant guerrer. Que per Nadal no es venci la desídia de qualsevol cosa, perquè qualsevol cosa no fa Nadal. Una cançó ben tocada, uns ornaments bonics, uns mercats nadalencs ben posats –ep! Aquí Manresa té feina per fer –i uns brindis suaus, plens de bons desitjos sincers, i gens cridaners d’aquells que es fan amb la copa als dits i les mirades creuant-se. Mirar-nos, reconèixer-nos, estimar-nos, desitjar-nos el millor, no perquè toqui, sinó perquè és el que volem. I mirar endavant sabent i reconeixent que, al darrere, deixem un rastre de petits detalls per millorar. No sé què es pensaven, però avui és 24 i és vigília i demà, sí demà, és el gran dia del qual tots i tothom parla des de fa gairebé un parell de mesos. Potser en fem un gra massa. Segurament sí. Anunciem Nadal com si no hi hagués un demà, i ho fem amb tant de soroll que, mira, és demà i demà passat Sant Esteve de regal, mentre cap canvi de calendari festiu no ens el tregui sense poder-hi batallar. Sant Esteve serà sempre nostre. I ara estic per buscar un tamboret i enfilar-m’hi i dir un vers, però, per fer això, tan fàcil, abans te l’has d’aprendre. I ho confesso: no he aconseguit mai aprendre’m un vers de memòria. Mai ni un. Per això els ho he escrit. Que el soroll no ens malbarati la calma dels moments íntims on hi ha les emocions grans i que sapiguem dir-nos-les i compartir-les com es diuen les coses boniques. Vaig a buscar un tamboret.