Comiat del 2023

Arribats a la fi del 2023, toca fer balanç de l’any que deixem. Aquesta és la meva selecció particular dels esdeveniments d’interès col·lectiu més rellevants esdevinguts. Comencem per la dimensió internacional. 2023 haurà estat l’any amb el nombre més gran de conflictes actius des de la Segona Guerra Mundial. I malgrat això, el present és infinitament més pacífic que no pas qualsevol dels passats de la Humanitat. Qui no es consola és perquè no vol.

A nivell de la Unió Europea, em quedo amb la decisió dels dirigents europeus d’acabar amb la política de dopatge de l’economia per sortir de la crisi causada per la covid, i de tornar a l’austeritat i a la disciplina fiscal. Ho començarem a notar l’any vinent, però sobretot a partir del 2025. Caldrà estrènyer-se el cinturó de nou.

Quant a l’Estat espanyol, m’ha cridat l’atenció el desbocament de la dreta (la política, la mediàtica i la judicial) en la seva desesperació per no poder tornar al Govern central –als altres poders, no hi han deixat d’estar mai. Segur que el dinar de Nadal de més d’una família espanyola no es va poder celebrar en pau...

De Catalunya, permeteu-me que triï un fet esportiu: l’efectivitat del Girona a la lliga. El Girona és un exemple per a tots, una demostració del potencial de la feina ben feta i la prova que res és impossible si hi ha fe, esforç i ambició. Del Barça val més que no en parlem.

Arribem a la Catalunya central. Què destacar de l’any sortint? Les eleccions municipals van deixar les coses com estaven als principals municipis, i l’economia no ha anat pas malament. La novetat ha estat que el Lluçanès s’ha afegit al club de les comarques centrals.

Finalment, respecte al Berguedà, diria que el 2023 ha estat ambivalent. D’una banda, «aquest any tampoc»: ni ampliació de la C-16 fins a Bagà, ni estació de busos o Casa de la Patum a Berga, ni millora en la gestió de l’Ajuntament de la capital comarcal. A l’altra cara de la moneda, hi ha hagut –per fi!– algun progrés en el projecte de polígon d’Olvan, i Berga ha assolit rècords de nombre d’habitants i de població d’alta a la Seguretat Social. Entretant l’Hospital ha deixat de ser sant, alhora que el dimoni es colava a urgències i a la residència.

Tot això en un any sec i calorós com mai (que ha estat definit pel secretari general de l’ONU com «d’ebullició global»...essent nosaltres les granotes), en què Catalunya ha rebut 140.000 migrants i en el qual ha emergit amb força la Intel·ligència Artificial. Precisament, la IA del ChatGTP no s’ha volgut mullar quan li he demanat si el 2024 seria millor o pitjor que el 2023, però m’ha fet la reflexió següent: «En última instància, la percepció de si un any és millor o pitjor serà sempre subjectiva i depèn de l’experiència personal de cadascú. Mantenir una actitud positiva i flexible, juntament amb un enfocament proactiu per enfrontar els reptes i aprofitar les oportunitats, pot ajudar a fer de qualsevol any una experiència positiva». Amén. I bon any nou!