«Border» i «bordes»

Al marge de totes les plataformes de pagament hagudes i per haver, els contribuents hem de tenir molt en compte que n’hi ha dues, que també paguem, però d’una altra manera, RTVE i 3Cat, on hi ha un bon grapat de material i algunes perles molt aprofitables. La pel·lícula sueca Border és una de les que s’hi poden trobar. Es tracta d’un film de l’any 2019 força estrany i ple de girs argumentals que va guanyar el premi ‘Un certain regard’ al Festival de Cannes. Es presenta com una cinta de fantasia, però, en realitat, engloba molts altres gèneres, sent la crítica social un dels més destacats, perquè Border parla del dret a ser diferent, de la necessitat que ens genera el món on vivim de sentir-nos part d’alguna cosa, d’un corrent, d’una manera de funcionar. La protagonista és una dona que treballa com a agent de duanes i que té un olfacte extraordinari per enxampar malfactors. És un personatge que manté una connexió molt especial i forta amb la naturalesa i que viu totalment desubicada, fins que un bon dia coneix algú que ho canviarà tot. Border inclou unes bones dosis de venjança, però sap jugar amb el gris per no fer caricatures ni simplificacions. Al final (no és cap espòiler), el que queda d’una història intensa, amarga, salvatge i tendra alhora, és que cada persona és única i que també és responsable dels seus actes. El títol de la pel·lícula juga amb el lloc de feina de la protagonista i també amb la seva situació a la frontera en altres sentits que, si heu vist el film, entendreu. Sense la lletra erra final, «borde» és una forma familiar de referir-se a a algú antipàtic, malcarat, repel·lent i, també, estúpid. Aquesta darrera accepció encaixa a la perfecció per definir totes les persones que els darrers dies, especialment per Cap d’Any, s’han dedicat a omplir de brossa els carrers de Manresa per mandra o incompetència a l’hora de posar-la al contenidor que tocava. També als que van fer malbé la il·luminació nadalenca a la plaça de la Creu de Manresa. Els molt bordes no saben que aquesta instal·lació també l’estan pagant ells. Tornant a les escombraries, si, sense xip, ja hi ha qui no acaba d’entendre com funcionen les coses, costa d’imaginar que amb el nou sistema la situació pugui millorar. Us han portat tot el que vau demanar, els Reis? Seguint amb el mot «borde», us confessaré que el que els he demanat jo per a aquest 2024, posant-me una mica ídem, és que, quan s’acabi l’any, les cançons més escoltades als rànquings de torn no siguin les bonyigues a què ens estem acostumant. Ja veieu per a tot el que dona mirar una peli a la plataforma de RTVE!