TRIBUNA

Reconeixements extrajudicials de crèdit: una bona praxis?

Pere Massegú Bruguera

Pere Massegú Bruguera

Recentment els Ajuntaments de Manresa i Berga han estat noticia per l’aprovació i pagament de factures a proveïdors al marge del procediment habitual de tramitació de la despesa pública. L’espectacularitat del titular de les noticies – «L’Ajuntament de Berga descobreix que te 600.000 euros en factures per pagar», o «L’Ajuntament de Manresa paga mig milió de factures indegudes dient que és excepcional»– així com els elevats imports, mereixen una breu explicació, per tal que el lector pugui fer una correcte valoració de la noticia.

En ambdós casos es tracta del que en termes jurídics anomenem «reconeixements extrajudicial de crèdits» (R.E.C.). La realització de qualsevol Despesa per part de les Administracions Públiques està subjecte a un procediment t específic, En primer lloc cal que en el Pressupost de l’Entitat hi hagi consignació pressupostària suficient per atendre la despesa. Desprès cal seguir una tramitació administrativa que s’estructura en 4 fases: Autorització de la despesa (coincideix amb l’anotació comptable de la reserva de crèdit), Disposició (inici de l’expedient de contractació), Reconeixement de l’obligació ( un cop prestat el servei o subministrat el bé de conformitat ), i finalment presentació de la factura i Pagament al contractista o proveïdor. Fases que es coneixen per l’acrònim A.D.O.P.

Quan, per les circumstàncies que siguin, s’han realitzat despeses al marge d’aquest procediment, i sempre que l’Ajuntament reconegui que s’ha prestat el servei o subministrat el bé correctament, cal tramitar un R.E.C., que haurà de ser aprovat pel Ple com a màxim òrgan de la Corporació Municipal. S’evita així que es produeixi un perjudici al contractista o proveïdor que ha actuat de bona fe, així com un enriquiment injust de l’Administració en cas que no es reconegués l’obligació.

Les causes que donen lloc a un R.E.C. poden ser diverses , essent les més freqüents que no s’hagi fet la previsió suficient en el Pressupost per atendre la despesa, o que s’hagi arribat al termini d’un contracte sense que s’hagi pogut tramitar la seva pròrroga o el nou contracte. El típic exemple serien les despeses de subministraments (electricitat,gas,aigua i telecomunicacions). Es evident que, si no ha estat possible tramitar la seva contractació per manca de suficient consignació pressupostària, no es pot suspendre la continuació del subministrament, amb el perjudici que això suposaria per a l’interès públic.

Davant dels R.E.C. ens trobem en dues posicions , que habitualment dependran de si es tenen responsabilitats de Govern o s’exerceix d’oposició : des de la de no donar-li excessiva importància i considerar que es inevitable que es produeixin situacions que requereixin aprovar R.E.C. ; fins a l’altre extrem de considerar que es un clar indicador d’una mala gestió econòmica de l’Ajuntament.

El fet objectiu es que es habitual que els Ajuntaments hagin d’aprovar periòdicament R.E.C.. Així, segons un Informe 18/21 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya (S.C.C.), sobre els R.E.C. tramitats pels municipis catalans l’any 2018, d’una mostra analitzada de 12 municipis de 50.000 a 100.000 h, 11 havien tramitat R.E.C. Tanmateix, tant la S.C.C. com l’Oficina Antifrau de Catalunya (O.A.C.) han recomanat de forma reiterada als Ajuntaments en els seus dictàmens i resolucions, “evitar l’ús reiterat i periòdic dels R.E.C. per atendre indemnitzacions i despeses sense suficient consignació pressupostària “.

Tot i admeten que en determinats casos no es possible complir amb el procediment habitual de les 4 fases de la Despesa (A.D.O.P.), prefereixo adherir-me a les recomanacions de la S.C.C. i la O.A.C. i evitar haver d’utilitzar de forma reiterada i periòdica l’instrument dels R.E.C. Estic convençut que, amb una bona planificació i uns Pressupostos amb previsions correctes, es possible complir amb les recomanacions dels organismes esmentats, i limitar els R.E.C. a casos excepcionals. Com ja vaig manifestar en recents sessions del Ple municipal, el Regidor d’Hisenda es el primer a qui no li agrada haver de proposar i defensar R.E.C.