Violència vicària

La violència masclista provoca terror en moltes famílies perquè, encara que hi ha hagut una reacció pública i de l’administració per combatre-la, continua la mort de dones a mans de les seves parelles i n’hi ha moltes d’altres que viuen amb la por al cos pel que els pugui passar. No cal fer distincions entre classes socials, culturals o econòmiques, perquè hi ha a famílies de tots els estrats socials.

L’any passat 14 dones van morir a Catalunya víctimes de violència masclista, hi va haver 12.709 denúncies i es van atendre 12.957 víctimes i si això és tan terrible que només de pensar-hi fa esgarrifar, i hauria de fer avergonyir la societat que permet que passin coses com aquestes, encara és més terrible pensar que hi ha individus que per fer mal a la seva parella són capaços d’exercir violència vicària i matar els fills. En general són criatures petites que el progenitor assassina aprofitant la custòdia compartida. Alguns parricides decideixen posar fi a la seva pròpia vida després de matar el fill o els fills i d’assegurar-se d’infligir tot el dolor possible a la seva parella o exparella.

La mort de menors a causa de la violència és insuportable. Passa amb la violència vicària i també passa amb els conflictes armats. Aquests dies veiem imatges de nens que han mort a Gaza víctimes de la guerra i que són traslladats en braços de pares destrossats, amb la mirada perduda, que no poden trobar consol.

Una societat que apel·la tant a valors culturals i democràtics no pot viure sense combatre la violència, sigui del tipus que sigui i tingui les motivacions que tingui.