La Manresa de «la clamídia»

Juliana Canet i Roger Carandell

Juliana Canet i Roger Carandell

Andrea Izquierdo

Andrea Izquierdo

Els locutors de Catalunya Ràdio Juliana Canet i Roger Carandell han afirmat en un vídeo que Manresa es troba entre «els pobles més lletjos de Catalunya». Sí, pobles. A banda de la catalogació de la capital de Bages, amb més de 75.000 habitants, com a «poble», el que em genera veritable terror és una de les afirmacions amb què defineixen la ciutat. Al clip, publicat al perfil de Canet, ambdós llancen a l’aire un advertiment a qui hi posi els peus: «hi ha molta passa de clamídia. Protegiu-vos». Però no consta cap epidèmia activa a la ciutat. I si la frivolització amb una infecció de transmissió sexual, ja és un perill, associar-la a una ciutat aleatòria, encara ho és més.

Canet i Carandell també consideren que Manresa «és terrible» i «no és bonica». De fet, asseguren que «quan hi vas és allò que dius, hòstia, no acaba d’arrencar aquesta ciutat». Tot plegat, dins del joc totalment lícit d’ambdós comunicadors de crear opinions iròniques que busquen despertar l’interés d e l’usuari. L’objectiu: incrementar les visites del contingut i viralitzar-lo.

I, encara que lloen el talent dels manresans, «sobretot amb els esports», el vídeo s’ha convertit en una veritable bomba de rellotgeria. Tal com deia fa uns dies el meu company Xavier Domènech, aquest diari «pot fer editorials lamentant-se de l’estat de la ciutat, però ho faran amb una legitimitat que permet criticar la pròpia casa». I certament, encara que es tracta d’un vídeo humorístic, les crítiques fetes des de fora mai agraden i no sempre s’entenen.

Tot i això, és important que el debat no només se centri en els atributs amb què Canet i Carandell han definit Manresa. Cal posar sobre la taula la responsabilitat que qualsevol creador hauria d’assolir cada cop que publica un vídeo. Canals com els de Canet, amb més de 100.000 seguidors a Instagram i 90.000 a TikTok, són altaveus molt potents. Opinar-hi és necessari. I fer-hi humor. Però cal fer-ho entenent que tenir un gruix elevat de seguidors pot fer que un vídeo arribi a milers de persones. Moltes d’elles, adolescents i joves, alguns fàcilment influenciables.

I, que un vídeo que més enllà d’una opinió sobre la bellesa de la ciutat, incorpori com a verídics arguments perillosos com «que a Manresa hi ha passa de clamídia» no hauria de ser el model a seguir. Amb una capacitat ferotge de ferir la reputació d’una ciutat si acaben afegint-se a l’argumentari dels qui el reben, ara més que mai és vital crear continguts que s’allunyin de la rumorologia i que no puguin derivar en la creació d’estigmes totalment innecessaris.