Capitalisme de trilers

L’execució és complexa però la definició és simple: es poden guanyar diners a la borsa apostant a què les accions d’una empresa baixaran de preu. La fórmula clàssica, la que tots comprenem per intuïció, diu que guanyes diners quan puja la cotització de les teves accions. Comprar barat i vendre car és el truc més antic del món. Però els que s’hi pelen els dits saben l’existència de mecanismes per invertir la marxa del rellotge, de manera que primer et vens unes accions que encara no tens i després les compres, i si entremig la cotització s’ha desplomat, guanyes una pasta. Es veu que a la catalana Grifols li ha passat alguna cosa per l’estil, i el beneficiari ha estat el fons d’inversió Gotham (la fosca ciutat de Batman), amb antecedents en aquestes pràctiques. La factura la paga l’empresa afectada i la resta dels seus accionistes, alguns dels quals poden ser ingenus inversors convençuts que el valor d’unes accions es relaciona bàsicament amb la marxa de la companyia.

Els analistes del gremi exhibeixen arguments per justificar que aquesta mena de pràctiques, d’altra banda ben antigues, estiguin normalitzades en un mercat regulat on se suposa que les lleis protegeixen l’inversionista. Però no deixa de ser difícil d’acceptar que l’especulació a la baixa sigui bona per al sistema capitalista, especialment quan l’especulador disposa de mitjans per provocar la caiguda que només el beneficia a ell. Països sencers han tingut problemes greus perquè algun tauró dels més grossos ha buscat enriquir-se enfonsant-li la moneda al mercat internacional de divises.

Aquest joc no té rés a veure amb els mecanismes de formació de capital per emprendre activitats productives creadores de riquesa, on el risc de perdre els diners s’hauria d’associar al fracàs de la iniciativa emprenedora, i l’expectativa de guanyar-ne, al seu èxit. Si en lloc d’això es juga a una mena de ruleta inversa, es fomenta que les regles les marquin els trilers amb asos a la màniga i no els veritables emprenedors.