Un país sense pagesos

A una desena de persones de la Catalunya Central ens ha tocat una peculiar «loteria»: una selecció a l’atzar ha fet que fóssim convidades a formar part de l’Assemblea Ciutadana pel Clima, un projecte de participació impulsat per la Generalitat de Catalunya que té per objectiu reflexionar sobre el canvi i la crisi climàtica.

L’Assemblea la conformem cent catalans i catalanes de tota mena de perfils (gènere, edat, professió, procedència territorial...) i se’ns ha demanat centrar-nos en dos temes específics: el model de producció i consum agroalimentari, i el desplegament de les energies renovables. Hi ha hagut una primera fase de formació dels assambleïstes, a base d’experts i de testimonis, i actualment estem debatent –en trobades arreu de Catalunya, Vic inclosa– les propostes que farem al Govern català sobre com entomar el repte climàtic.

Pel que fa al tema agroalimentari (el que m’han assignat a mi), aquest és transcendent. El sector primari ho està passant malament, a Catalunya: durant les darrers dues dècades hem perdut en promig dues explotacions agràries cada dia! Tenint en compte que al Principat en tenim actualment unes 50.000 (4000 a les comarques centrals), això significa que en 5 dècades ens quedarem sense pagesos i ramaders, cosa que seria un gran desastre. Perquè malgrat que podríem importar aliments d’altres països, això tindria un alt cost en sostenibilitat i a més ens posaria en risc (qualsevol conflicte o catàstrofe internacional podria fer perillar els nostres subministraments). Alhora, l’absència de pobladors al camp faria que es descuidés la cura del territori (arreglar camins, netejar el bosc, prevenir i combatre incendis, preservar el patrimoni...).

Per tant, és vital que s’actuï per evitar la pèrdua de població al món rural. I no n’hi haurà prou amb incentius econòmics. Caldrà, a més, reforçar els serveis i les infraestructures de la Catalunya interior, i reduir la burocràcia que asfixia els productors. Tot i així, el problema de fons és que la vida pagesa és dura, i és comprensible que la gent jove prefereixi oficis més còmodes i lucratius i entorns urbans. Per això probablement haurem d’apostar, a més, per una nova masoveria adreçada a població migrant.

En tot cas, sobre tot això anem discutint a l’Assemblea Ciutadana pel Clima, en un exercici que no resulta senzill, perquè la gent no està habituada a participar. En un sistema polític de democràcia representativa com el que tenim (en què deleguem el fer política en una minoria professionalitzada) no se’ns ensenya a participar, i això és una carència important. Però si volem que la ciutadania es corresponsabilitzi, és necessari donar-li oportunitats per a dir la seva i per a aprendre a analitzar, debatre i consensuar amb altres. L’Assemblea és una d’aquestes oportunitats. Ara bé, servirà per a alguna cosa més? El Govern de la Generalitat s’ha compromès a tenir en compte les conclusions de la nostra feina, però el temps dirà si aquesta experiència haurà valgut la pena o no.