Gener no fa pujada

Pensar que el gener no fa pujada. Que el Nadal ja ha passat i que n’hi ha que se n’alegren i n’hi ha que l’espremem al màxim. Gaudint-lo. Encara que sigui, només, per la posada en escena, exagerada sí. Saber que «després de festes» no vol dir res i que «abans de festes» queda tan lluny com si no hagués existit mai. Defensar que és lícit mirar el calendari que ve i el que vindrà per descobrir i marcar en vermell les festes, els ponts, les vigílies i tot allò que ens calmi o ens exciti. I perjurar-te que no te’n perdràs ni una, de festa, tot i que el que vols és viure tan bé amb el que fas que no et faci falta jugar-t’ho tot al vermell per ser feliç. Tenir la certesa que abans d’acabar gener, si no és que ja ho has fet abans, miraràs a veure on cau Setmana Santa per encomanar-t’hi amb tota la fe del món encara que siguis el més laic de l’univers. I preguntar-te com és que encara, any rere any, has de buscar un calendari llunar per saber Setmana Santa quan cau i de retruc sant Jordi. I desitjar-lo. Saber íntimament que sant Jordi és el teu dia preferit de l’any i adonar-te que fins ara no has parat ni atenció en saber quan és carnestoltes perquè deu voler dir que ja no t’interessa gens. I abans sí. I notar que efectivament no fa fred ni en farà i que ja trobes a faltar les quatre estacions de l’any, que ara ja només n’hi ha dues a tot estirar i que això sí que ha canviat i que els de les rebaixes van bojos per vendre’t el que toca perquè ja no saps què toca. I que tu ja no saps quan comencen i acaben les rebaixes perquè tens la sensació que, si volen, fan rebaixes tot l’any. I, si volen, te la colen tot l’any. El que està de rebaixes ets tu, i no t’agrada descobrir-ho. Descobrir-te pensant en les vacances, que ara les coses s’han de fer amb temps sobretot si vols volar barat tot i tenir la certesa que això de volar barat s’ha acabat. Mirar el 2024 i saber que no en saps res d’aquest any per on circules fa 21 dies i que el que saps no és massa bo ni massa exemplar ni massa engrescador. Què coi, digues-ho clar, el que en saps, a nivell global, és bastant una merda i això et dona pistes que el 2024, no acabarà bé de cap manera. I que potser no en saps res perquè, de fet, de qui no en saps res és de tu mateix. Què faràs? Com el viuràs? Com l’acabaràs? Com estimaràs? I entens, una vegada més, que només pots fer els teus plans, els de dins, els de casa, els que depenen de tu. Tot allò que no surt al telenotícies. I que la resta no està a les teves mans. Ni a les meves. Demà és la resta. Avui és avui. Gener no fa pujada.