Horror herodià

Hi havia un temps que les celebracions religioses, tot i la creixent i saludable laïcitat social, ens nodrien de principis ètics. El dia dels sants innocents ens parlaven de les atrocitats comeses pel rei Herodes que l’evangeli de Mateu les explicava per la intenció de matar el nen Jesús.

La història, que no confirma la tesi de l’evangelista Mateu, descriu Herodes com polític hàbil i sanguinari que va executar a una de les seves esposes i a tres dels seus fills i ordenà com a darrera voluntat, la mort dels homes eminents dels pobles de Judea en el moment de la seva pròpia mort. La seva germana, afortunadament, no va acomplir el seu desig. Així que, encara que no fos literalment cert, recordar la tragèdia de la matança dels innocents a mans d’Herodes era moralment edificant.

La primera meitat dels segle XX es recorda per les matances ocasionades per les guerres i el genocidi dels jueus. Desprès de la segona guerra mundial la legislació internacional i els instruments de governança mundial havien de servir com a garantia per evitar els horrors comesos contra els innocents.

Semblaria que escriure xifres de mares i de nens palestins morts, de nens orfes i traumatitzats, de cossos soterrats en aquelles ciutats-presó enrunades, de matances per les bombes contra ambulàncies i hospitals, contra metges o periodistes, ens ajudaria a amidar la magnitud de l’horror, però no és factible perquè cada dia que passa aquestes xifres creixen. I ara, a més, veiem en directe les imatges de la fam que també mata.

Mentre ens volen distreure els relats de la complexitat geopolítica y la legitimitat de la defensa pròpia, no deixo de pensar perquè no trobo cap justificació ni en raons ni en arguments que pretenen cauteritzar la nostra sensibilitat humana. Intento sentir-me un adult supervivent en mig d’aquell horror i resto mentalment allà, voltat d’un dolor immens que creix i es perllongarà en el temps. Posar-me en la situació em genera un desassossec i una tristesa profunda que no sé com canalitzar, donada la magnitud de l’horror que veig al meu voltant.

L’estat d’Israel practica avui l’horror herodià sense pal·liatius. Però els jueus religiosos actuals segueixen llegint la major part dels llibres que formen l’Antic Testament. Un d’aquets llibres posa en boca del profeta Jeremies aquestes paraules de dol per la mort dels innocents: «A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són» (Jr 31,15). És un fet, que tots els països d’occident han abandonat la defensa dels valors humans que diuen que són els que han construït la societat moderna, i ha estat Sudàfrica qui ha alçat la veu davant dels tribunals per intentar aturar el genocidi palestí. Lamento profundament constatar que aquestes paraules del papa Francesc de l’encíclica Fratelli Tutti són absolutament pertinents: «Cada societat necessita assegurar que els valors es transmetin, perquè si això no succeeix es difon l’egoisme, la violència, la corrupció en les seves diverses formes, la indiferència i, en definitiva, una vida tancada a tota transcendència i clausurada en interessos individuals» (FT 113).