Pierre Gagnaire

Parlar d’Alexandre Dumas és parlar de ‘Els tres mosqueters’, un clàssic vigent. Una trama fantàstica que segueix funcionant. Però d’aquest autor, el que més he llegit és el ‘Gran diccionari de cuina’, una obra cabdal de la gastronomia que juntament amb ‘Fisiologia del gust’ de Jean-Anthelme Brillat-Savarin conformen dues peces fonamentals de les coses de menjar.

La història de la cuina m’ha entusiasmat sempre des des petit.

Manuel Vázquez Montalbán, l’escriptor i també gran gastrònom, va ser la frontissa entre la cuina tradicional i la revolució que vam menjar i disfrutar al nostre país.

Tanmateix, soc molt fan de tota l’obra del Josep Lladonosa, un cuiner que ha estat capaç de recopilar bona part de la història de la cuina tradicional catalana. A ‘La cuina de dos grans mestres’ hi vessa l’obra d’Auguste Escoffier i la del nostre Ignasi Domènech (conegut per molts llibres i pel bacallà a la manresana i menys per la llagosta a la manresana que apareixen a Ayunos y abstinencias).

Aquesta cultura gastronòmica que tenim al nostre país ha tingut un fil molt important, primer com a mirall i després amb un canvi de forces amb França.

D’allà, des de l’època dels Marie-Antoine Carême i Auguste Escoffier fins posteriorment al gran ambaixador de la Nouvelle Cuisine, Paul Bocuse, hi ha hagut molts referents. Michel Guérard, Joël Robuchon, Alain Senderens, Alain Ducasse, Michel Bras… i Pierre Gagnaire, a qui vaig conèixer, si la memòria no em falla, a Vic, a un Fòrum Gastronòmic en una xerrada amb l’Óscar Caballero, periodista especialitzat en França i en París especialment.

Pierre Gagnaire serà recordat com a primera espasa del seu país. Però ara ha afegit una pinzellada més al seu currículum. No es perdin ‘A fuego lento’, una pel.lícula protagonitzada per Juliette Binoche i Benoît Magimel i dirigida per Tran Anh Hung. Una delícia ambientada a finals del XIX on juntament amb l’historiador Patrick Rambourg, Pierre Gagnaire assessora gastronòmicament la pel.lícula i entronitza el pot-au-feu.