L’epidèmia de «ho vull tot ara i aquí»

Us explicaré què m’ha passat darrerament entre jo, el telèfon i empreses de serveis de qui necessito això, que em solucionin un problema, però no hi ha manera. Truco a una empresa instal·ladora per fer una obra que pot costar un dinerons. No són quatre duros -els veterans que encara penseu en pessetes m’entendreu-, tot i que no parlem ni de 300.000 ni de 30.000 euros. Però són calés. Doncs bé, un mes després encara espero resposta perquè senzillament em facin un pressupost. Entenc que això vindria a dir que no els interessa la feina perquè quan els hi he recordat que es van comprometre a contestar-me em diuen que ja hi pensen.

D’acord. Truco a una altra. Em surt allò típic de la centraleta que et va dient que si vull parlar amb no sé qui, marqui 1. Si vull parlar amb no sé qui altre, marqui 2.... I així fins al número 6, que és precisament qui vaig entendre que em convenia a mi. Vaig marcar, doncs, el 6 perquè vaig pensar que és qui em pot solucionar el problema. Però resulta que no va contestar ningú. Què faig, torno a trucar fins que la veu em digui allò típic de si no sap quin número marcar esperi que l’atendrem?. Vaig pensar que ho deixaria per més tard perquè potser qui havia de contestar, el número 6, era en aquell moment al lavabo per una urgència diferent a la meva.

Mentrestant, ja que hi estava posat, vaig decidir fer una altra gestió per demanar hora, en aquest cas, a un especialista mèdic. Res greu, no patiu, però molest. La veu que em va contestar em va demanar, d’entrada, disculpes perquè totes les línies estaven ocupades i em va dir amablement que m’atendrien el més aviat possible. Jo que la perdono. Deuria ser que mig Manresa va fer el mateix pensament que jo en aquell moment i tots vam trucar al mateix lloc. Em vaig esperar pacientment una bona estona aguantant una música insofrible, fins que la mateixa veu em va dir que era el setè de la cua. D’acord, setè. Però quants operadors/operadores hi ha?. Si n’hi ha set, serà qüestió de poca estona, però si n’hi ha un o dos, la cosa canvia. Ple d’incerteses i dubtes, vaig optar per penjar i intentar-ho més tard. Ara us demano: tinc prou paciència?. Vull dir, hauria d’haver aguantat a la cua? M’he d’esperar un mes perquè es dignin a fer-me el pressupost aquell d’una instal·lació?. He de tornar a marcar el número 6 que no vaig trobar al seu lloc?. I el més important: estic afectat d’aquesta mena d’epidèmia que se’n diu immediatesa que vindria a ser ho vull tot ara i aquí?.