Castellgalí i la C-55

És curiós escoltar moltes veus de tots els colors exigint ara el desdoblament de la C-55 i l’alliberament de la C-16, una necessitat que com a alcalde de Castellgalí i representant territorial del PSC d’aquestes comarques, tant al Consell Comarcal del Bages com al Parlament de Catalunya, fa gairebé 25 anys que reclamo.

Regió7 recordava aquesta setmana que el Parlament, en comissió, ja va aprovar (sense data concreta) una proposta de resolució per unanimitat on es demanava desdoblar l’Eix del Llobregat. Des d’aleshores, s’ha avançat molt poc i, especialment en els darrers dotze anys, s’ha evidenciat que les millores fetes no han respost al que la ciutadania i la comarca es mereixen. La sensació de pedaços ha estat el denominador comú en el pensament de veïns i usuaris, que guarden dins seu un sentiment de ràbia i d’injustícia pel tracte rebut des de la capital catalana.

Com que a la comarca (en consells d’alcaldes, per exemple), la posició no ha estat mai clara, això s’ha fet servir sempre des del departament de Carreteres per dir-nos: primer us aclariu vosaltres i després ja veurem. El resultat? Solucions a mitges. Moltes bonificacions a la C-16 i algunes millores a la C-55, però la realitat és que la densitat de circulació segueix creixent a l’Eix del Llobregat i no a la C-16. Jo mateix i alguns més ja vam advertir que això passaria, ferms davant els qui amb estudis, estadístiques i anàlisis deien que calia esperar... i esperar.

Fa més d’un any i mig, quan el Govern encara era compartit per ERC i Junts, els responsables del departament de Territori (sota les ordres del vicepresident Puigneró) em van oferir l’opció del 2 més 1. Bàsicament, perquè el cost econòmic que suposava desdoblar el traçat de la C-55 tal com estava previst el 2015 era molt elevat i perquè s’hi veurien molt afectades zones ambientalment sensibles.

Sempre he defensat el desdoblament de la C-55 I l’alliberament de la C-16. Per això, primer em vaig negar a acceptar el 2+1. Però, i si no l’acceptem? Passarem vint-i-cinc anys més tal com estem? Sobta que ara tothom s’apunta a demanar màxims i en especial em fa gràcia veure l’exigència i el to dels companys de Junts. Tampoc es pot oblidar el posicionament comarcal d’ERC: rescatar la C-16 i fer el mínim a la C-55. I clar, quan van tenir oportunitat des del Govern Generalitat de rescatar aquesta autopista, van prioritzar altres concessions.

Des de Castellgalí, la posició presa finalment ha estat dir, o ara o mai, sense renunciar que en una segona fase tinguem el 2+2. És clar que això suposa un traçat diferent de la variant de Castellgalí. I en aquest sentit, en la negociació pressupostària del Parlament de Catalunya del 2023 des del PSC vam aconseguir incloure-hi fer tots els estudis i treballs per disposar dels projectes d’aquesta millora important de la C-55. En vint-i-cinc anys no hi ha hagut cap inversió tan gran (prop de 50 milions d’euros) per aquesta carretera en un pressupost de Catalunya.

Recordo la sensació de frustració i soledat que he viscut durant molts anys a la comarca i a Barcelona. La capital del Bages hauria d’haver estat més exigent i liderar aquesta reclamació, però no ha estat així. S’han prioritzat millores per la ciutat de Manresa sota l’argument de la Mobilitat del Bages, tothom s’ho ha empassat mentre la C-55 segueix igual i la C-16 és cara i injusta.

I el mateix, passa amb la capital del Bages Sud, que ara li venen les presses i el risc de no tenir cap nou accés al seu municipi, però en els darrers anys, i no ho dic només per la legislatura anterior, sinó també abans quan governava amb majoria absoluta Junts, no van fer res al respecte.

Per tant, ara serem nosaltres els que intentarem marcar el guió de què volem per Castellgalí i la nostra comarca.