Que no sigui un Monopoly

Manresa tindrà molt aviat un nou atractiu en una zona de la ciutat on, fins no fa massa anys, l’únic que hi anava a fer la gent sense lligams amb el sector era menjar braves a l’extinta Bodega Andaluza. El proper 21 de febrer, coincidint amb el dia de la Llum, s’inaugurarà el Museu del Barroc de Catalunya a l’antic -i transformat- Col·legi Sant Ignasi. Amb ell, l’anomenat Centre Històric de Manresa, aquest terme relativament jove encunyat per tapar amb un nom que sona bé les vergonyes de la Manresa no només més vella sinó també més deteriorada (Barri Antic i una part de Vic-Remei i de les Escodines), afegirà al seu potencial una nova peça. No és l’única. D’aquí a uns anys s’hi sumarà la nova seu del govern de la Generalitat als antics jutjats de la Baixada de la Seu i també ho farà en un període més llunyà l’arxiu comarcal -ara a l’edifici de la Via de Sant Ignasi- i el de Manresa -ara a l’edifici nou de l’Ajuntament a la plaça Major-, que ompliran el nou equipament que s’aixecarà al solar que hi ha darrere l’Ajuntament. I l’auditori de Sant Francesc, que passarà a ser un equipament cultural de la ciutat i s’està rehabilitant molt a poc a poc. No massa lluny del nou museu del barroc, també hi ha el projecte de la Fàbrica Nova com a nova seu d’una potenciada UPC a Manresa. Si es posen aquestes peces una rere l’altra com un dòmino i s’hi afegeixen les que conformen la feina feta els darrers anys (Conservatori de Municipal de Música a la fàbrica Balcells, carrer del Balç, restauració de la Seu, millora de la urbanització de carrers i places del sector vell, unió de les Escodines amb el Barri Antic a través de la passarel·la que, com la nova entrada al museu on hi havia la Sala Ciutat de ben segur que té detractors), la tirallonga és llarga i diu força de la voluntat de treure del pou un sector que es va deixar caure massa avall. Per a la quadratura del cercle, però, a banda de tractar-se de projectes -alguns- de llarg recorregut els efectes dels quals trigaran a arribar, hi ha dos elements imprescindibles que, ara per ara, brillen per la seva absència, com si les iniciatives de present i futur enumerades fa un moment fossin la panacea. Cal habitatge i cal omplir d’activitat els baixos que hi ha tancats. Per tenir uns carrers del Centre Històric vius és imprescindible, bàsic, irrenunciable. Altrament, hi ha el perill que el pinyol de la ciutat esdevingui una mena de Monopoly amb peces molt valuoses, però sense vida. Mentre no es resolguin aquestes dues mancances, el cercle continuarà obert, com una ferida als pulmons que impedirà a Manresa omplir-los d’aire nou i fresc.