Vénen els russos i tenen la bomba

Els caps militars europeus ens aconsellen estar preparats per una agressió russa, i l’advertiment provoca un extens calfred perquè els humans estem programats per buscar amenaces des que compartíem la sabana amb els lleons i les hienes. L’alta probabilitat de la guerra forma part de l’equipatge cultural de la humanitat, com explicava molt bé Winston Churchill en un assaig que va escriure ara fa cent anys. Es titulava «Ens suïcidarem?» i començava així: «La història de la raça humana és la guerra. Excepte breus i precaris interludis, mai no hi ha hagut pau al món, i abans que comencés la història, les lluites assassines ja eren universals i interminables. Però fins el temps present els mitjans de destrucció de què disposa l’home no han seguit el pas de la seva ferocitat». La Primera Guerra Mundial i la capacitat destructiva de les armes i municions utilitzats en ella pels exèrcits serien la prova que l’equació havia canviat i certificarien l’afirmació que «a l’alba del segle XX la guerra va començar realment a entrar al seu reialme de potencial destructor de la raça humana». Si durant mil·lennis «les forces de la vida van mantenir un lideratge constant sobre les forces de la mort», amb el canvi de segle les segones esdevenien capaces de derrotar les primeres: seria el «suïcidi» col·lectiu que donava títol a l’assaig.

Churchill escrivia això el 1924, a la vista dels arsenals utilitzats durant la Primera Guerra Mundial, que va causar entre deu i vint milions de morts. La Segona Guerra Mundial va multiplicar la xifra per quatre. Quanta destrucció produiria una conflagració planetària en l’era de les armes atòmiques? Einstein va dir que no sabia com seria la Tercera Guerra Mundial, però estava segur que la quarta es faria amb pedres i bastons. Afirmar que «la història de la raça humana és la guerra» és una mostra de pessimisme confirmada ara mateix en desenes de conflictes armats a tot el món; si es combina amb l’escenari atòmic, no costa gaire fer-nos por.