El vàter, Pirelli, la C-55 i la cara autopista de Pujol

Com les armes, les hemeroteques també les carrega el diable. Perquè no només serveixen per guardar-hi la memòria del que hi hem escrit els notaris de l’actualitat (una de les definicions amb què ens investien a les facultats de periodisme), sinó també per obrir-la de tant en tant i fer-ne sortir fantasmes. A Regió7 es publica cada dissabte una pàgina que és tant un clàssic com una joia. La secció setmanal «Ara fa 25 anys». Suposo que gairebé no cal que els expliqui en què consisteix. Ras i curt, recorda quines eren alguns dels titulars destacats publicats fa un quart de segle. És un dels valors dels mitjans, haver generat una hemeroteca que és un compendi notarial (potser desordenat, però compendi al capdavall) del que ja és una petita part de la història. En el cas de Regió7, d’aquest territori central i, fins ara, dels darrers 45 anys. I també és un mirall que permet avaluar com evoluciona tot (per bé o per mal) des de la perspectiva del temps, encara que sigui un breu quart de segle. La de dissabte passat n’era un molt bon reflex. S’hi recollia que, ara fa 25 anys, aquest diari destacava que la plaça Sant Domènec de Manresa ja tenia lavabo (a 25 pessetes el quart d’hora). Just 25 anys després, la Plataforma de Gent Gran està fent campanya per reclamar lavabos públics a Manresa, fins i tot amb una acció reivindicativa en què va obsequiar l’ajuntament amb una tassa de vàter. També que la ciutat repetiria per les festes de la Llum un mercat medieval que havia estrenat un any abans. Enguany en farà 27, amb un pressupost que s’aproparà als 100.000 euros. I els titulars més rellevants. L’un: el director general de Pirelli Pneumàtics a Manresa assegurava que les converses sobre el pla estratègic de la planta anaven «pel bon camí», i demanava més flexibilitat laboral a canvi d’unes inversions de 5.500 milions de pessetes i 150 noves contractacions en tres anys. Ja saben el que en queda de Pirelli, a Manresa. Les negociacions, com els pneumàtics, van derrapar. L’altre: el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, deia en una entrevista en exclusiva a Regió7 que «Manresa sempre tindrà un peatge més car». Curiosament, en aquest cas, l’hemeroteca no deixa un polític per mentider. Ans al contrari, era un oracle. Potser perquè prou que hi va contribuir, a que fos així, amb ampliacions de la concessió quan feia quatre dies que funcionava. I en relació amb el que ja començava a ser un clam, desdoblar la C-55, afirmava: «A curt termini, el desdoblament entre Manresa i Abrera no es podrà fer. S’estudiarà entre Manresa i el trencall de la carretera de Terrassa, però la Generalitat no pot agafar un compromís ferm amb data fixa». I a fe de Déu que la va encertar.