Buròcrates contra pagesos

Al meu darrer article feia notar que correm el perill de quedar-nos sense pagesos i ramaders en unes poques dècades, i advertia que això era negatiu des de molts punts de vista (la pèrdua de llocs de treball, el despoblament del territori, la sobirania alimentària...).

Les mobilitzacions del camp d’aquests dies ens recorden que el problema és ben viu i que té moltes dimensions. Una d’elles la denunciava un pagès de Santpedor tot explicant que «ens omplen de papers i obliden que la nostra feina és al camp». Efectivament, una de les lamentacions que fan els camperols arreu d’Europa és que se’ls ofega amb un excés de paperassa i controls. És veritat que vivim en un món complex i interdependent, en què cal garantir la seguretat, la transparència i la qualitat. Per això proliferen les normatives i les inspeccions en tots els sectors: des del primari fins a la indústria i els serveis, passant pels autònoms, els emprenedors, les entitats que es beneficien d’una subvenció i els particulars que sol·liciten una prestació o un permís. Però ja fa temps que hem passat la línia vermella d’allò que és raonable de demanar, i ara el sistema és un monstre desbocat.

Com hem arribat aquí? Tot comença amb el recel: cada govern i administració desconfia dels governs i administracions «inferiors», i tots ells desconfien dels ciutadans. A continuació, el sistema es perpetua perquè sosté una bona colla de llocs de treball i sous, i perquè permet mostrar poder i, arribat el cas, dissimular la impotència o la incompetència. Finalment, la dinàmica del món públic –no subjecte a la prova del 9 del mercat– fa que tot plegat tendeixi a créixer indefinidament.

El cas és que la burocràcia suposa una molèstia i un cost real i notable (en temps, estrès i gestors i advocats) per a aquells que la pateixen –que acabem essent tots–. Frena el creixement econòmic i el dinamisme social, i distància la gent de les institucions. Per això cal dir prou i exigir canvis. Primer, substituir el recel per la confiança: en lloc de controls a priori, declaracions responsables i verificacions a posteriori. Segon, procedir a desburocratitzar en tot allò que no aporti cap valor. Tercer, l’administració ha de fer-ho fàcil i ajudar a complir amb les obligacions, en lloc d’amagar-se o desentendre-se’n. Quart, cal adaptar-se a les diferències (per exemple, no és el mateix una gran empresa que una pime, un autònom o una associació). Cinquè, s’ha de posar a treballar la tecnologia (robòtica + intel·ligència artificial) per evitar que els ciutadans i els mateixos treballadors públics hagin de dedicar el seu temps a tasques improductives. I sisè, l’administració ha de complir amb les seves pròpies obligacions i terminis!

La presidenta de la Comissió Europea Von der Leyen (que té eleccions a la vista) s’ha compromès a «presentar una proposta normativa per reduir la càrrega administrativa dels agricultors». Els governants del nostre país podrien fer el mateix. I no sols amb els pagesos.