P. Oriol M. Diví

Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P. Oriol M. Diví, monjo de Montserrat, que va néixer a Esplugues de Llobregat el 12 de febrer de 1924, dilluns farà 100 anys.

Pere (nom de baptisme) Diví, va estudiar al Seminari de Barcelona i va ser ordenat prevere d’aquest bisbat el 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional, exercint el seu ministeri presbiteral a Parets de Vallès i a Sant Just Desvern i a les parròquies de Sant Pacià i Sant Ramon de Penyafort de la ciutat de Barcelona.

Va entrar a Montserrat el 1956 i va fer la professió com a monjo l’any següent. Amb un esperit de disponibilitat i de servei, a la nostra comunitat va ser professor i subprefecte de l’Escolania, secretari segon de l’Abat Gabriel Mª Brasó, hostatger, col·laborador de la sagristia i al despatx de la basílica.

El 1969 va ser destinat, juntament amb altres monjos, a l’Institut Ecumènic de Tantur, una fundació que el papa Pau VI havia promogut, i on el papa Montini volia una presència monàstica que fos lloc de pregària i de diàleg amb les altres Esglésies cristianes. A Tantur, el P. Oriol va ser el responsable de la secció de revistes de la biblioteca i a més, capellà de les Benedictines de l’Emmanuel.

De retorn a Montserrat, el 1979, va tenir cura de la col·lecció de gravats de la nostra biblioteca i va ser professor de llatí dels monjos en etapa de formació. A més, el 1985 va ser nomenat soci del mestre de novicis.

Home de pregària sincera i profunda, el P. Oriol va acompanyar pastoralment, amb delicadesa i respecte, moltes persones que agraïen la seva paraula i els seus consells. El seu mestratge espiritual, amarat de la pregària de Jesús, va ser molt fecund, tant en laics com en preveres i en monjos, als quals el P. Oriol acompanyava amb sol·licitud fraterna i estimació, tot fent realitat en la seva vida el consell que el papa Pau VI donà a l’abat Cassià Just: «Rebeu (o acolliu) tothom».

El P. Oriol a més, va ser un excel·lent gravador. El seus nombrosos ex-libris, reconeguts i valorats internacionalment, mostren el treball silenciós i fecund d’aquest monjo que, amb senzillesa i alegria, era un mirall de la bondat i de la tendresa de Déu.

La seva vida de monjo, nodrida de pregària i de disponibilitat en els serveis que se li confiaven, va ser una benedicció per a la nostra comunitat i per a l’Església. I el seu silenci, ple del sentit de Déu, la seva afabilitat i la seva humilitat, van ajudar moltes persones, que s’apropaven a ell a la recerca del sentit de la vida, ja que el P. Oriol Diví era un reflex de l’amor del Pare, sempre acollidor i misericordiós.

Home fidel a la pregària de monjo, l’últim any de la seva vida la va passar a la infermeria del monestir, amb una actitud de fraternitat, de joia interior i d’adoració silenciosa, fins que va morir, el 19 de març de 2013.

El seu tarannà, senzill, humil i amable, ens va ajudar als monjos a viure la Regla com a camí de seguiment del Senyor.