sabors

Revolta pagesa!

Pep Aligué

Pep Aligué

Molts hem empatitzat amb la pagesia aquesta setmana. Les principals reclamacions -racionalització burocràtica, revisió de les restriccions d’aigua i agilització dels ajuts pendents- han posat en primer pla una problemàtica que està destruïnt un món que molts havíem conegut però que al ritme que anem, al nostre país d’aquí a poc només el trobarem als llibres d’història.

Estructuralment però, la pagesia no escapa al que passa a d’altres sectors, on varis factors tenen un pes essencial en la competitivitat.

En primer lloc, els processos de concentració, ser grans –ho hem vist a la banca, a la distribució, a la moda…–, provoquen que els petits actors cada cop tinguin menys possibilitats de supervivència. 

Paral·lelament, la competència deslleial d’altres països els remata, per una legislació fitosanitària que no té res a veure amb l’europea i amb un preu de mà d’obra més barata.

Aquests dos punts fan urgent que mirem de recolzar al màxim el nostres pagesos amb les seves reclamacions.

Avui, encara estem a temps de ser-los útils amb una arma molt potent, la nostra decisió de compra.

Al primer article d’aquest any, observant la uniformització dels gustos, tot veient que les cistelles de la compra són bastant iguales als supermercats, m’esfereia la pèrdua de patrimoni culinari i proposava un assignatura sobre cuina i nutrició a les escoles. Amb les tractorades d’aquesta setmana ja tinc clar el primer tema, ensenyar a comprar. Cal que arranquem per la base, que la canalla aprenguin què és d’aquí i com es pot utilitzar. Que sàpiguen que amb patata, ceba, ou, sal i oli de proximitat es pot fer una meravella de truita sana que a més és econòmica i no cal gastar de més. Cal ensenyar com construir dietes nutritives que ajudin a comprendre els conceptes de seguretat alimentària i de sobirania alimentària.

Per cert, també em ve al cap la primera excursió, anar a visitar Les Arnaules a l’horta de Viladordis de Manresa per a aprendre a valorar què és nostre i el tresor que és menjar aliments que no han viatjat des de molt lluny.

I tot això cal començar-ho ja si realment volem trobar la solució.