Aquesta herba és una merda, però entra com una seda. La nova marihuana s’ha creat amb més cannabinoides, perquè sigui més potent, i així enganxar-s’hi resulti més ràpid. Però prefereixo parlar de persones.

Tots sentim en alguns moments malestar emocional o psíquic. Aquest trobar-se malament, amb tristesa, ansietat, desesperació i por pot arribar a sentir-se com a horrible i, llavors, un pot acudir a fumar-se un porro per alleujar el dolor. O dos, o tres, afegint-los altres substàncies. De moment, ens relaxa i respirem alleujats, sentint-nos millor. Ens anestesia la vida.

En un suposat exercici de llibertat, augmentem la dosi i la freqüència. L’addicció ja és un okupa del nostre cervell que s’ha fet fort entre les seves parets. Les addiccions actuen com un analgèsic que calma, no cura i lentament mata. Perquè les addiccions són traïdores i ens guien a la destrucció més íntima, creixent i completa. I allà hi ha les reaccions de pànic, els trastorns límits de personalitat o els brots psicòtics, bipolars o esquizofrènics, a punt per prendre possessió de tot l’ésser d’una persona. La vida llavors sí que és una merda.

Els més vulnerables són els joves. El seu cervell està en desenvolupament fins passats els vint anys. El cànnabis se’ls mantindrà a l’interior entre una i tres setmanes. Això és dramàtic.

Així que mans a l’obra, i davant el primer símptoma d’enfonsament emocional, acompanyarem les persones que pateixen sense culpabilitzar-los perquè disposin de noves eines emocionals que els permetin augmentar la seva autoestima, la seva resistència a la frustració i sàpiguen crear relacions i entorns afectius, que els facin sentir bé. No és fàcil: ens enfrontem a un doble problema, l’accessibilitat pràcticament universal i una percepció baixa de risc, que és simplement mentida.

Estic a favor de polítiques restrictives que defensin la persona i l’ajudin a entendre d’on neix el seu dolor per reparar-lo.

No et quedis assegut fumant herba, mou-te, surt a córrer o a ballar i demana ajuda.