Ahir va ser presentada als ciutadans la nova torre de Santa Caterina, la versió restaurada de la construcció militar de 1839 que durant dècades havia estat sòrdidament abandonada i convertida en simple suport d’antenes de telecomunicacions. El seu estatus va guanyar un graó en situar-hi el govern de Juli Sanclimens una gran senyera (que ja no és tan gran), però fins ara mateix ha estat una gran tribuna urbana malaguanyada. La restauració promoguda per l’anterior govern municipal, que culmina la torre encertadament amb una airosa escala que permet situar-se una mica per sobre de la mateixa torre, repara el greuge històric i aporta a la ciutat un nou al·licient que enriqueix, alhora, l’itinerari de l’anella verda i de la ruta ignasiana. Una inversió modesta haurà fet possible una millora ben remarcable. Caldrà, però, que la torre sigui visitable. Tancada, com ha quedat després de la visita organitzada d’ahir, no serveix de gran cosa. L’Ajuntament ha anunciat que farà que estigui oberta durant el dia. Cal esperar que sigui així aviat. D’altra manera, tornarà a ser una torre malaguanyada.