Mobilitzats tots alhora

Una societat que dona suport a aquells que des de la impunitat del poder manipulen la realitat, és una societat fanatitzada. Una societat que dona suport a jutges, fiscals, polítics i mitjans de comunicació que presenten Catalunya com l’enemic a abatre costi el que costi, és una societat embajanida. Ignorant, perquè l’han feta i volguda expressament cretina. Així ho demostren aquells que donen per bo el recargolament de la llei que fa la cúpula judicial, els fiscals, jutges i magistrats per considerar terroristes Puigdemont, Vilalta, Wagensberg i tots els ciutadans que van seguir les convocatòries de Tsunami per protestar contra l’empresonament dels líders socials i polítics del procés legislatiu que va convocar el referèndum de l’1 d’Octubre (i la previsible ampliació de persecució a qui vulguin o tinguin controlat per la policia patriòtica que ho va emmerdar tot). Vist que han aconseguit convertir Catalunya en l’únic argument de debat entre candidats espanyols en campanyes electorals i que els votants no els engeguin a pastar fang, fa tremolar la solidesa dels convenciments democràtics d’aquesta ciutadania que pateix més perquè a Catalunya es parli català que no pas per les necessitats, les millores i el benestar de la societat espanyola. Com s’explica, sinó, que hi hagi gent que admiri la preparació intel·lectual, la vàlua moral, el tarannà democràtic i l’equilibri mental de personatges com Jose Maria Aznar, impulsor del cop d’estat judicial, o de la presidenta madrilenya que lliga sequera amb places de toros, dona lliçons de bona governança amb inversions tan multimilionàries com inútils, i amaga xifres de morts per Covid inconfessades i inconfessables. Amb líders així, que menteixen sense escrúpols i criminalitzen despietadament perquè la nostra identitat els impedeix travar la seva, ja cal que mirem que Déu ens agafi confessats. O mobilitzats, perquè ens volen escarnits, humiliats, asfixiats, morts, eliminats del mapa, aquesta vegada sí. Davant la disjuntiva, la lliçó dels pagesos assenyala el camí: recuperar el carrer. Amb tractors han paralitzat el país, col·lapsat infraestructures vitals. Els ciutadans tenen necessitats per cobrir, productes per consumir, companyies de serveis bàsics per escollir, guardar estalvis en entitats fidels o porugues, expressar-se en la llengua pròpia, votar aquests o els altres. Només és qüestió de triar. De triar bé, és clar. I de posar-se d’acord tots en la mobilització: pagesos, camioners, taxistes, mestres, metges, infermeres, futbolistes, maquinistes, escombriaires, interins, treballadors, jubilats, estudiants, repartidors, ... Imagineu mobilitzats tots alhora!