Per fi la justícia ha enviat a judici agents policials per les càrregues de l’1-O. Ja era hora que els policies que van reprimir violentament els qui simplement volien votar hagin de respondre dels seus actes i que no es puguin emparar en l’obediència deguda als seus superiors perquè, si els van ordenar que atonyinessin ciutadans, tan culpables són els qui els van donar l’ordre, si és que els la van donar, com els qui va executar-la sabent que el “a por ellos” era il·legal, a part de ser una salvatjada.

Han passat sis anys d’aquells fets que va poder veure tothom, quan semblava que el món ens mirava. Les imatges d’agents repartint plantofades a tort i a dret i causant lesions a persones que es limitaven a fer una defensa passiva van aparèixer en canals internacionals i això va fer que el govern central atures la repressió de les primeres hores. Aquelles imatges van servir per saber fins quin punt les forces policials espanyoles estaven disposades a actuar per impedir el referèndum.

Però allò que semblava tan clar en aquell moment, els tribunals encara no han tingut temps per jutjar-ho. Va ser més fàcil i ràpid jutjar i condemnar els presidents de l’ANC i d’Òmnium i als membres del govern de la Generalitat, que no pas saber si els policies que porra en mà saltaven per sobre i agredien la gent asseguda a terra en col·legis electorals havien delinquit. Segurament que hi haurà qui ho justifiqui per allò que la justícia espanyola és molt garantista, tot i que sembla que més de sis anys per jutjar unes agressions a plena llum del dia i davant les càmeres de cadenes internacionals de televisió és una mica excessiu.