A veure qui s’hi atreveix

Aquesta setmana s’ha publicat on es disputaran tots els partits del proper Mundial de futbol. Sembla que fa quatre dies que Messi es proclamava campió del món a Qatar i només falten dos anys i mig perquè hi tornem a ser, ara a l’estiu i a tres països, Estats Units, Canadà i Mèxic. La principal novetat serà l’increment d’equips. Es veu que no en tenien prou amb 32, sobretot després que patums com Itàlia es quedessin fora de les dues últimes cites, i ara han apujat el límit a 48, per assegurar. Tenint en compte que la FIFA té 211 afiliats i que convé descartar microestats estil Vaticà o Gibraltar, illes a punt de desaparèixer pel canvi climàtic com Vanuatu o Kiribati, i d’altres que segurament romandran expulsats com Rússia, has de ser molt ruc o molt pobre per no classificar-t’hi.

Aquesta crescuda provoca que les infrastructures per als equips hagin de ser més grans. Van aconseguir fer cabre’n 32 en pocs quilòmetres quadrats a Qatar però a partir d’ara no sembla viable aquesta densitat.

Aquest Mundial durarà una setmana més que fins ara per fer-hi cabre la simpàtica i operativa xifra de 104 partits. Són el doble dels que, per exemple, es van jugar a Espanya’82, l’any del Naranjito, i 40 més que en l’últim campionat. Fa anys, els Mundials servien per renovar la tele de casa. Les televisions introduïen grans innovacions i les marques feien publicitat perquè poguessis fer una marató veient tots els partits, amb el cul al sofà i ben escarxofat menjant patates i bevent Coca-cola. Si ara us hi atreviu, amb més de cent enfrontaments, amb VAR, pròrrogues i penals, vigileu de no acabar a urgències, divorciats per motius obvis o trucant una grua perquè us vingui a aixecar.