El bon ús de l’aigua

Llegint el Regió7 de dissabte passat, 3 de febrer, he vist la notícia que explica com la Junta de Govern de l’Ajuntament de Solsona ha aprovat una proposta d’ordenança municipal on, entre altres mesures, proposarà assolir la reducció en el consum d’aigua contemplant sancions que vagin dels 750 fins als 3.000 euros als infractors que sobrepassin els 200 litres de consum per persona i dia.

En l’actual context de sequera extrema és necessari posar en pràctica el màxim de mesures que garanteixin el bon ús i consum del preuat i escàs recurs. Malgrat tot, la mesura de sancionar -i no pas de manera lleu- hauria de ser l’última cosa a posar en funcionament, ja que tinc el convenciment que la pràctica totalitat de la ciutadania és prou responsable i no se m’acut que ningú malbarati l’aigua perquè sí.

Si és veritat que Solsona, amb un consum de 245 litres per persona i dia, està molt per sobre de la mitjana que actualment se’ns exigeix i amb molta diferència sobre altres poblacions, ens hauríem de preguntar per quin motiu passa i què és el que no ens expliquen, ja que penso que la gent és igual a tot arreu.

Jo m’aventuro a pensar que, una bona part d’aquest alt consum, es deu a les fuites importants que es donen en una xarxa d’aigua envellida, mancada d’inversions i de manteniment, ja que si s’hagués estat diligent ja des de molt abans de la sequera en aquest tema, l’estalvi pretès ja entraria plenament en el registre d’altres poblacions que sí que assoleixen el consum d’aigua exigit actualment.

No puc imaginar que la gent de Solsona llenci l’aigua de l’aixeta per inconsciència o per un desig malèvol de gastar en excés. I, en canvi, crec que durant molts anys no s’ha estat prou amatent a preservar de manera eficaç, per part dels responsables de la xarxa, el seu consum eficient.

En la propera notícia sobre aquest tema m’agradaria llegir com l’Ajuntament ha estat capaç de detectar i reparar les fuites importants que s’hi donen perquè ajudin a fer un ús adequat i proporcional de l’aigua als seus conciutadans.

Suposo, però, que entre les mesures excepcionals no hi haurà l’autosanció per haver badat tant quan l’aigua rajava amb alegria i els pantans feien goig i la pluja queia del cel. Sempre és més fàcil carregar les culpes a l’ase dels cops de la ciutadania.