La revolta del cistell

Els pagesos i ramaders estan en peu de guerra. Després de les tractorades dels darrers dies, avui la protesta es trasllada a Mercabarna i al Port de Tarragona. Tot i el col·lapse que ha generat al país, la revolució pagesa ha despertat, en general, molta empatia entre la població, que també se sent seves les reivindicacions.

Les especulacions de les grans distribuïdores i l’excés de burocràcia, sumats als estralls de la sequera són alguns dels principals problemes que denuncien els pagesos i ramaders de Catalunya, en la línia de les grans manifestacions del sector en diferents països europeus. A tot això s’hi suma que cada cop són menys i amb menys explotacions familiars. Les dades parlen per si soles. La darrera dècada, Catalunya ha perdut més de 2.600 pagesos i hi ha un envelliment del sector: dos de cada tres caps d’explotacions agràries tenen més de 55 anys.

Un dels grans problemes és el relleu generacional i aquests dies hem vist molts pagesos i pageses joves que reclamaven un futur digne per un sector tocat de mort, que demana a crits que s’actuï abans no sigui massa tard. En primer terme solucionar els problemes que denuncien està en mans de les administracions i, per conseqüència, dels polítics que les governen. La setmana passada representants del sector i els partits del Parlament de Catalunya van tancar un acord per instar la Generalitat a revisar les restriccions d’aigua, reduir la burocràcia i agilitzar el pagament d’ajuts.

Els governs són els qui tenen les eines per trobar solucions a totes aquestes problemàtiques, però en un aspecte com l’alimentació la ciutadania en general, que som consumidors, també hi tenim molt a dir i a fer. Si deixem de comprar productes de grans distribuïdores, vinguts de milers de quilòmetres lluny, i apostem per la verdura i la fruita de proximitat i la carn de quilòmetre zero ajudarem a unes explotacions que no poden fer front a la competència deslleial.

Si volem que la solidaritat que aquests dies es mostra amb els pagesos i ramaders sigui real i no només una simple pantomima, com els polítics nosaltres també hem de passar de les paraules als fets i anar més enllà d’uns aplaudiments o uns tocs de clàxon quan passin els tractors. És necessari un esforç per part de tots i fer un canvi de mentalitat a l’hora de comprar els productes alimentaris perquè correm el perill de quedar-nos sense pagesia. La revolta que ara és als carrers portem-la als cistells i fem un consum responsable. Ens ho poden dir més alt però no més clar: «la seva fi, és la nostra fam».