Les angúnies d’Aigües de Manresa

L’aigua és barata, el que costa diners és dur-la fins l’aixeta de casa i depurar la que enviem a la claveguera. Segons les darreres factures, estic pagant la que em subministra Aigües de Manresa a 0,0003 euros el litre. Mil vegades menys que la del supermercat. Cinc cèntims per omplir la banyera, xifra que no casa gaire amb l’emergència per sequera. Podrien doblar aquest preu i els consumidors domèstics no ens n’adonaríem. El concepte més elevat de la meva factura és la «quota de servei», que juntament amb la «conservació» paga l’existència de la xarxa. I aquests veig a venir que s’apujaran aviat.

Els municipis integrats a Aigües de Manresa han signat un document on reconeixen les angúnies de l’empresa pública, que necessita incrementar els ingressos per posar al dia «les infraestructures vinculades al servei de l’aigua, que han anat envellint progressivament» a causa d’una colla d’anys «d’increments tarifaris per sota de l’increment dels costos». Per solucionar-ho cal buscar «l’equilibri entre costos i ingressos» i per això demanaran l’ajuda de les administracions superiors, però al mateix temps es preparen per gratar les butxaques dels usuaris. La prova és que demanen «no utilitzar la gestió pública de l’aigua, especialment pel que fa a l’aprovació de les tarifes, com a moneda de canvi». És a dir: que governs i oposicions municipals no es tirin els increments pel cap. Senyal que els veuen a venir i es protegeixen amb la gorra de cop del consens.

La mitificada gestió manresana de l’aigua, hereva dels prohoms que van impulsar la Séquia i la Junta d’Aigües Potables (segles XIV i XIX, dues grans èpoques manresanes), té avui uns forats que s’han de tapar i el cost, poc o molt, ens tocarà pagar-lo entre tots. I si tots hem de pagar, caldrà que ens ho expliquin ben explicat: Aquesta problemàtica s’acaba de descobrir, o ve de lluny i ningú no ho deia? Per generar confiança, és bo que de l’aixeta ragi una aigua ben transparent (al gust ja hi he renunciat).