El nom de la conselleria delata el desinterès

Per molt que al llarg dels anys s’hagi perpetuat que «el nom no fa la cosa», el cert és que el nom que es posa a les coses, sí que pot ser determinant. Quan un bon dia, no fa pas massa anys, algú va decidir que Catalunya deixaria de tenir la històrica conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca era una primera declaració d’intencions de l’interès que passava a tenir el sector primari per part del govern del país. Que en els darrers anys la conselleria es digui, literalment, «Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rural» és que alguna persona es va beure l’enteniment perquè va optar per un eufemisme que ho vol dir tot, però que en realitat no diu res. L’evidència ens diu que l’acció climàtica és una problemàtica d’allò que ara se’n diu transversal i, que en paraules planeres, vol dir que afecta a totes les conselleries, no en una.

És evident que «el nom sí que fa la cosa». Només cal llegir el nom de l’actual conselleria per donar-nos compte que els pagesos fa uns anys es van quedar sense Agricultura, Ramaderia i Pesca. A Catalunya, per voler ser els més moderns, no ens fa falta una conselleria tan carca, passada de moda i formada per un col·lectiu estadísticament petit i amb poca incidència electoral. Deuen pensar que si el govern de l’estat té el «Ministerio de Agricultura, Pesca y Medio Rural» és perquè s’han quedat al segle XX. Que si la Unió Europea té la seva Comissió d’Agricultura és perquè el funcionariat fa la migdiada i no ha tingut temps de posar-li un nom més adient als temps que corren. Si el nostre veí, França, té el ministeri d’Agricultura és només perquè els pagesos no es revoltin, tallin les carreteres i comencin a cremar neumàtics... Millor posar-hi unes dosis d’ironia.

Aquí som diferents, preferim que les coses no es diguin pel seu nom. Un pagès per anar a veure el màxim responsable del seu sector al país ha de demanar hora al Conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Si diu que el motiu de la reunió és per parlar de burocràcia deu haver de dir que l’àmbit és d’Agenda Rural. Però, què vol dir Agenda Rural? No podem parlar com Déu cal?

Els pagesos més grans recorden aquelles primeres conselleries d’Agricultura, Ramaderia i Pesca que estaven molt més al servei del sector, quan els pocs funcionaris que hi havia sortien a veure, sobre el terreny, els camps de conreu o les explotacions ramaderes per ajudar-les, per assessorar-les, per fer-les més rendibles o més responsables ambientalment. Fins i tot eren els mateixos serveis territorials qui es posaven al servei dels pagesos per satisfer les burocràcia per rebre algun tipus de subvenció. Activitats que feien els mateixos funcionaris es van acabant externalitzant a gestories o consultories pagant els corresponents honoraris.

És cert que les grans directrius comunitàries les fixa Europa, però fins ara ni Catalunya ni Espanya no han deixat de tirar llenya al foc de la burocràcia i de prioritzar les grans empreses en detriment dels petits. Aquests dies s’alcen els pagesos perquè l’administració els tortura a pessigades, però els mateix diuen i diran petits empresaris, petits comerciants o simples funcionaris i ciutadans que, cada dia, han de de lluitar amb els grans Goliat de les administracions públiques. Que ara el President de la Generalitat digui que pagaran quan toca i que posaran una finestreta única no vol dir res. Cal pensar menys amb noms de conselleries i més en fer més fàcil la vida dels pagesos i dels conjunt de la societat. Cal trepitjar més el país i menys els despatxos de les grans consultories de la Castellana o la Diagonal.