Manresa a tercera divisió (dels trens)

Xavier Domènech

Xavier Domènech

Els manresans ens enfadem amb causa perquè ens ensorren a la tercera divisió de les prioritats catalanes. Ho estem tornant a comprovar en el traspàs de Rodalies, que és «integral» amb excepcions, i una de les excepcions som nosaltres. L’última reunió entre els governs català i espanyol va mantenir fora de calendari la transferència de les vies i estacions de la R-4, mentre fixava data per a les dues línies de la costa i la de Vic-Puigcerdà. Atenció: estem parlant de les vies i no necessàriament dels trens; només cal fixar-se en l’acord perquè la Generalitat gestioni el servei de Lleida a Manresa mentre el ministeri conserva la propietat dels rails. Però trens catalans sobre vies espanyoles significa tirar-se els plats pel cap cada vegada que hi hagi problemes.

L’argument de l’Estat per discriminar la línia de Manresa és que hi circulen trens de mercaderies de llarg recorregut. «Infraestructura d’interès general», en diuen. És una excusa, naturalment, però a la Generalitat li pot venir bé deixar-la per a més endavant, perquè el dia que sigui totalment seva i hagi de respondre de la qualitat del servei, tindrà un bon maldecap. Des del Bages se li demanaran trens ràpids que arribin al centre de Barcelona en menys d’una hora, i no un parell al matí, sinó molts tot el dia. Per aconseguir-ho haurà d’emprendre, com a mínim, dues actuacions força costoses. Una, la millora en profunditat de tota la via entre Manresa i Terrassa, per poder augmentar la velocitat dels combois. L’altra, saltar-se la majoria de parades entre Terrassa i Barcelona: per fer això, o bé se suprimeixen circulacions locals per deixar passar els trens directes manresans (i el Vallès protestarà), o bé es construeix una tercera via que permeti els avançaments, però no és gens clar que hi hagi espai per fer-ho en una zona tant urbanitzada.

El dia que signi la recepció de la infraestructura de l’R4, la Generalitat haurà de fer l’anotació a la pàgina de «fumuts maldecaps» del balanç d’actius i passius polítics.