‘Burrocràcia’ (paraula robada)

La revolta pagesa que aquests dies s’ha fet tan visible a les carreteres de casa nostra a cop de tractorada ha sorgit d’una suma de factors que podríem resumir (finament) amb un ja-n’estem-fins-als-capdamunt-de-tot. Però en el llarg llistat de greuges n’hi ha un que ha ressonat amb especial força. La burocratització de tot plegat. L’ingent munt de paperassa (dit en termes clàssics) que acompanya la gestió d’una granja, la cura d’una horta o el maneig d’un ramat. Haver de dedicar tantes hores (inacabables) a abeurar o munyir les vaques, a treure a pasturar les ovelles o a sembrar la terra com a omplir fitxes tècniques, complimentar formularis o registrar sol·licituds davant d’un ordinador. És allò que quedava perfectament definit en una paraula escrita en algunes dels centenars de pancartes que aquests dies van brandar els pagesos alçats en protesta i que algun columnista ja ha utilitzat abans que jo. Paraula que perfectament podria ser una de les que incorpori pròximament l’Institut d’Estudis Catalans al diccionari: «burrocràcia». Terme que podríem definir com «organització de formigó normatiu i estructura laberíntica que suposadament ha d’aportar solucions i racionalitat en la gestió dels assumptes propis, però que en realitat tracta l’usuari-patidor de ruc fins a fer-lo caure en la desesperació, malgrat dins d’aquesta mateixa estructura hi conviu un exèrcit de funcionaris que hauria de donar fluïdesa al circuït de tramitació, però que en realitat ni hi és ni se l’espera, i l’usuari té la sensació-convicció que, en línies generals, s’estan gratant les parts baixes. O, en tot cas, si hi són, serà sempre i en tot cas per incrementar la sensació de desorientació de l’usuari-patidor amb la versió actualitzada del ‘vuelva usted mañana’, que ara s’ha transformat en ‘li falta un document que es pot descarregar entrant al portal web, només cal que es registri prèviament i formalitzi la signatura digital’». Certament, la definició ha quedat una mica extensa, però va en consonància amb el terme: un itinerari inacabable que té en aquest infinit la seva raó de ser: desesperar. I el pitjor és que els pagesos són els que ho han fet visible, però la burrocràcia (dono el terme per normalitzat) és un virus que infecta tots els sectors. Des de pastissers a pintadors d’ungles; des de pescadors a perruquers, que deuen haver de presentar fitxa de cada esprai de laca o pot de xampú que gasten. Ho hem volgut fer tot tan impol·lut i controlat que la carcassa ens ha immobilitzat. I els anys que fa que sentim a parlar de finestreta única. Deurà ser una finestra per llançar-se al buit, desesperada com acabarà mitja societat de lluitar contra la burrocràcia.