De les Abadesses a Berga: Olesa, Terrassa o Barcelona

E duard Blanxart i Siqués fou un fadrí extern de sant Joan de les Abadesses que el tombant del segle XVII i XIX va baixar a establir-se a Berga; es va casar amb Antònia Camps i van tenir cinc fills, amb ells va començar la dinastia dels Blanxart de Berga. Va haver-hi Blanxart: advocats, notaris, terratinents o... metges. La seva casa pairal era al carrer de Buxadé on ara sembla que si vol fer una cooperativa d’habitatges...

En Josep Blanxart i Camps, un dels seus fills del pare de la dinastia berguedana, fou batlle de Berga, era liberal, advocat, va ser secretari del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, membre de dues de les més importants institucions barcelonines: l’Acadèmia de Bones Lletres i Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i el que és molt important, secretari de la Universitat de Barcelona. També va escriure poesies, llibres d’història com la primera història de Berga i la del santuari de la Mare de Déu de Queralt... malgrat que tot està quasi totalment oblidat, ni a ell ni a cap dels Blanxart de Berga se li ha dedicat mai cap topònim al nomenclàtor de Berga... aquest antic batlle berguedà era amic de l’escriptor Zorrilla i va col·laborar en molts mitjans periodístics de Berga, Vic o ... Barcelona.

Marià Fortuny, que va dibuixar amb setze anys la seva primera litografia de la Mare de Déu de Queralt, es va allotjar a casa dels Blanxart quan va haver de fugir de Barcelona per la pesta del còlera morbo... La darrera propietària de can Blanxart de Berga fou Humbelina Blanxart que va vendre la casa pairal al metge berguedà Dasveus.

La Humbelina va ser la reina dels Jocs Florals que a Berga va presidir Jacint Verdaguer i qui va oficiar el seu casament a Barcelona, a l’església de la Mare de Déu de la Mercè fou el mateix Verdaguer. La darrera Blanxart morta a Berga a «les Germanetes» fou la Queralt Blanxart i Simon l’any 1979.

Un Blanxart important, Antoni Blanxart i Grau, que fou el fundador de la branca que provinent de Berga es va establir a Olesa de Montserrat va ser el metge, es va fer construir una imponent casa a Olesa. Ara els seus descendents l’han venut a l’advocat Jaume Parent que durant dècades va ser el president de la Passió d’Olesa. Els descendents de l’Antoni marxaren alguns cap a Terrassa. Aquí voldria destacar que tant a Olesa com a Terrassa hi ha el nom de Blanxart als instituts d’ensenyament o a centres universitaris, a jardins, tenen monuments i carrers o places dedicats.... vaja com a Berga (!).

Antoni Ribera i Maneja, músic introductor de diverses músiques al Liceu de Barcelona, nat a Barcelona l’any 1873 era fill d’Emili Ribera i Blanxart, va morir a Madrid el 1956.

Va ser l’autor de la música de l’Himne de La Coronació de la Mare de Déu de Queralt; en Eduard Blanxart i Pamies de Terrassa (Creu de Sant Jordi) va escriure la biografia del mestre Ribera... en fi molts dels Blanxart de Terrassa solien pujar a passar uns dies a Berga a l’antiga Fonda Sant Antoni de l’avui tan destrossada plaça de les Fonts de Berga. I el Mestre Ribera, que vivia a Madrid, sempre que podia per la Gala de Queralt pujava a Berga per dirigir a l’Església del Santuari queraltí el seu Himne de la Coronació.