La furgoneta bancària

La Caixa d’Enginyers i Caixabank s’han repartit el territori català en dues meitats. Uns l’est i els altres l’oest. Els pobles sense oficina bancària rebran la visita d’una furgoneta seva, una mena de sucursal financera amb rodes un cop o dos al mes.

De menut, quan la plaça i els carrers dels voltants a on vaig néixer encara eren de terra, al meu poble bagenc hi passaven els venedors ambulants. Recordo el de les viandes amb una camioneta plena de síndries i melons rodolant. Obria la porta del darrere i apareixien tota mena de verdures barrejades. Una càrrega moguda pel viatge des de ves a saber des d’on que les mestresses compraven, carregaven el cabàs de peces per poques pessetes i tornaven cap a casa mentre feien la tertúlia. Sí, eren uns temps en els quals les dones s’encarregaven de tot i més mentre els homes «només» treballaven a una fàbrica o a un tros d’hort. També ens repartien porta per porta les gasoses, les «mirindes» i el Vichy Català. A caixes de sis ampolles. Primer de fusta amb claus i després de plàstic. Un altre duia oli a granel, però va esclatar la síndrome tòxica de la colza i no el vaig veure mai més.

Desapareguda aquesta economia errant, segurament submergida i higiènicament dubtosa als ulls d’avui, després d’anys ara agafen el relleu els vehicles repartidors de diners. Les dues entitats executores rebran una ajuda de la Generalitat de 900.000 euros. Rondaran, amb aturades de mitja hora o una hora, segons el nombre d’habitants. Són gent de números i ho tenen tot calculat. El vehicle comptarà amb dos ocupants. El conductor farà tasques de seguretat. Un bancari traurà saldos i gestions pròpies del seu rol. També duran instal·lat un caixer per fer reintegres. No ho sé veure. No puc imaginar si és una proposta moderna o bé tronada com els venedors d’ungüents i fórmules magistrals amb tartanes del segle XIX.

Amb una cartolina en forma de furgó s’han presentat a Alpens les autoritats liderades per una consellera, Natalia Mas. Bonica i visitable vila, però la majoria de nosaltres no sabríem arribar-hi sense un navegador. Pot haver estat la localitat escollida per fer l’acte promocional dels caixers mòbils degut a la condició d’exalcaldessa de la delegada actual de la Generalitat a la Catalunya Central. La pàtria petita a mi encara em tiba i veig que a ella també. Venut com una gran millora pels indrets fora de la massificació de més avall, semblaven tenir el més calent a l’aigüera. Presentar-se amb el vehicle adaptat hauria estat més contundent. Entre els edils catalans hi ha diversitat d’opinions. El batlle alpensí actual s’ha mostrat entusiastament a favor mentre que el de Gósol, un altre poble agraciat amb aquesta novetat, ho considera «bastant inútil».

Abans, quan arribava el camió de la fruita els infants l’esperàvem a l’entrada del poble i l’acompanyaven fins a la plaça amb els esgarips i la xerinola pròpia de la canalla. No veig als d’ara rebent a la furgoneta financera de tal manera. De fet, podria ser que no els esperés ningú. Ni petits ni grans.